Wilkerson: "Ens van mentir i van explotar la por dels nord-americans" per mantenir George Bush a la presidència

La guerra de l'Iraq va comencar ara fa 10 anys, pero el món ja la va veure inevitable un mes i mig abans, quan el secretari d'Estat dels Estats Units, Collin Powell, va intentar convèncer el Consell de Seguretat de les Nacions Unides que el president de l'Iraq, Saddam Hussein, tenia armes químiques i biològiques de destrucció massiva i que calia anar a la guerra per desarmar-lo i derrocar-lo. Powell va fer una presentació teòricament basada en indicis que els serveis secrets de diversos països havien anat recollint. Després de la guerra, es va demostrar que no hi havia armes de destrucció massiva. El discurs de Powell estava farcit d'inexactituds, mitges veritats i mentides. TV3 ha entrevistat  l'home que va preparar l'informe en què es va basar aquesta presentació.

Fa deu anys Lawrence Wilkerson era el cap de gabinet de Collin Powell. Ell va ser el que li va preparar el decisiu discurs de l'ONU. Va resumir tota la informació que li va donar la Casa Blanca i la CIA i va fer dir a Powell, fins a trenta-dues vegades l'expressió "sabem". Però en realitat hi havia dubtes que les dades fossin certes. Tants dubtes, que, per cobrir-se, Powell va ordenar que el cap de la CIA, George Tenet, segués darrere d'ell aquell dia. El temps els ha fet quedar com a mentiders.

L'espionatge va mentir i va utilitzar Powell

"A mesura que el temps va anar passant, vaig començar a descobrir quantes falsedats hi havia hagut en aquella presentació. I també vaig descobrir amb més desconcert i més seriosament com ens van mentir, al secretari Powell i a mi, els serveis d'intel·ligència. En particular, Georges Tenet i John McLaughlin", explica Wilkerson, que també afirma que la Casa Blanca va anar al Consell de Seguretat a donar una pàtina de legalitat a una decisió que ja estava presa.

L'excap de gabinet recorda que "al govern de Bush hi havia gent que no estava segura de si hi havia armes o no" i diu que "no els importava. Volien anar a la guerra. Aquest grup estava liderat pel vicepresident, Dick Cheney, i la comunitat d'intel·ligència, que va alimentar la idea amb informació falsa."

Wilkerson creu que Bush es va aprofitar de la credibilitat de Powell, que va ser una guerra per elecció, no pas per necessitat, a la qual la majoria del país es va lliurar, víctima de la propaganda. I van jugar amb les pors, afirma: "Més que el patriotisme del poble nord-americà, que sí que van utilitzar, van explotar la por dels nord-americans. I no va ser per raons d'interès nacional, sinó per poder personal, per mantenir George Bush vuit anys a la presidència i assegurar que el preu del petroli fos estable."

Wilkerson reconeix que Powell no estava contra la guerra, però que hauria volgut fer-la amb una coalició forta, un propòsit clar i un pla definit per a la postguerra. I afirma que no es va aconseguir cap dels tres objectius.