Xarxa elèctrica saturada: el problema a les autopistes de l'electricitat que encarirà la factura

Les peticions de connexió a la xarxa elèctrica s'han disparat els darrers dies. El motiu és la publicació, la setmana passada, per part de les elèctriques, de les dades d'ocupació de la xarxa de distribució, pràcticament saturada segons el sector. Una congestió que ha forçat el govern espanyol a preveure una inversió de 7.700 milions d'euros.

A més, també caldrà invertir en la xarxa de transport, uns 3.600 milions. Tenint en compte les connexions internacionals, la inversió total s'hauria d'enfilar, segons les previsions del govern espanyol, fins els 13.500 milions. Tots aquests diners es pagaran a través de la factura de la llum, fins al 2030. La constatació dels problemes de la xarxa ha portat molts inversors a presentar sol·licituds per aconseguir fer-se amb els punts de més valor on encara hi ha disponibilitat i garantir-se així poder desenvolupar els seus projectes en el futur.

Quantes d'aquestes sol·licituds tenen al darrere un projecte real i quantes responen només a moviments especulatius? La resposta no és senzilla, però el cas és que per les sol·licituds dels projectes més petits, no calen avals, i en molts casos no s'exigeixen condicions ni dates per mantenir el dret de connexió un cop obtingut. 

Caldrà veure com queden els números quan recullin el moviment d'aquests dies, però segons dades d'Endesa --la principal distribuïdora a Catalunya que dona servei al 99,9% del territori-- actualment a Catalunya hi ha 3.500 MW de potència compromesa.

És a dir, potència assignada seguint la normativa, però que encara no s'ha connectat i que està en diferents graus d'evolució. Alguns d'aquests projectes tiraran endavant i altres no, però no hi ha manera de saber-ho a hores d'ara.

Tot plegat, recorda el comportament que es va viure amb el boom de les renovables. Llavors també va detectar-se una allau de sol·licituds de connexió, en molts casos fruit de l'especulació, i que va obligar el ministeri a actuar obligant els inversos a complir unes fites i un calendari per tal de no perdre els seus accessos. 

Sol·licituds d'accés disparades 

Al marge de la possible especulació, difícil de quantificar, segons les elèctriques, els darrers anys la demanda de connexió s'ha disparat. I, en molts casos, no s'ha pogut atendre.

Segons dades d'Endesa, la potència demanada al tancament del 2022 era de 5049 MW, al tancament del 2023 superava els 11.100 MV i l'agost del 2025 ja arribava als 25.055 MW. Això vol dir que des de finals del 2022 la potència sol·licitada de connexió a la xarxa s'ha multiplicat per cinc.

Un creixement que ha superat qualsevol previsió i que s'explica per la forta penetració de renovables que han ajudat a disposar d'uns preus de l'electricitat molt atractius per les inversions estrangeres. I d'on ve aquesta demanda? 

Segons les elèctriques ve principalment de parcs solars --els de menys de 50 MW es connecten directament a la xarxa de distribució--, de centres de dades --que són grans consumidors d'energia--, de nova indústria o bé, d'indústries ja implantades que estan descarbonitzant-se i electrificant el seu consum energètic. 
 

Catalunya entre les zones més saturades 

Les dades publicades per les 5 grans distribuïdores revelen que el 83,4% de la xarxa de distribució està saturada a tot l'estat. A Catalunya, pràcticament tots els nusos estan ocupats. A Girona el 100%, a Lleida i Tarragona el 97% i el 99% respectivament. Només Barcelona compta amb un cert marge tot i que la situació també és crítica, ja que té el 86% dels seus nusos ocupats. 

Segons dades d'Endesa, a Catalunya hi ha 354 nusos, i d'aquests 294 ja estan completament plens, sense capacitat per a oferir. Amb els 60 nusos restants, hi ha una capacitat disponible de 1086 MW. 

A la resta d'Espanya la situació no millora, pràcticament totes les comunitats presenten nivells de saturació que superen el 80%, amb comptades excepcions. D'una banda, les illes Balears i les Canàries i de l'altra comunitats autònomes com Astúries, Cantàbria i Galícia.

Què és la xarxa de distribució? 

És la que permet que l'electricitat ens arribi a casa, a l'oficina o a la fàbrica. Per simplificar-ho molt, podem dir que l'energia que es produeix a les centrals --siguin nuclears, de gas o renovables-- passa primer per la xarxa de transport, que depèn de Red Eléctrica.

D'aquí, passa a diferents centres de transformació ubicats per tot el territori, des d'on es reparteix a través d'un entramat de cables aeris i subterranis a indústries o clients residencials. I és aquí on alerten les elèctriques que s'està arribant al límit. 

I què vol dir que la xarxa de distribució està saturada? 

Quan parlem de saturació fem referència a les autopistes per on circula l'electricitat que ara estan arribant al seu límit màxim de capacitat, concretament la xarxa de distribució. 

Si un parc solar, o una indústria volen instal·lar-se en un determinat territori o es planifica un desenvolupament urbanístic que implica milers de nous usuaris domèstics, és possible que no puguin connectar-se perquè la xarxa ja no té espai.

De fet, AELEC, la patronal de les elèctriques, fa mesos que van publicar unes dades on explicaven que ja l'any passat, la meitat de les sol·licituds d'accés i connexió van ser denegades per falta de capacitat, una part important eren sol·licituds de la indústria i centres de dades. 

Segons la patronal de les elèctriques, això vol dir llocs de feina que van deixar de crear-se i inversions que no es concreten; AELEC calcula que una xarxa saturada implica un cost per a l'economia de 60.000 milions d'euros. 

Ara bé, també és cert que des d'Endesa expliquen que si es tracta d'un projecte estratègic, l'administració, la distribuïdora i els inversors intenten buscar la fórmula perquè el projecte tiri endavant d'una forma o una altra.

Més inversió vol dir factura de la llum més cara

Aquestes inversions no són gratis, les fan les distribuïdores, que són les propietàries de la xarxa. Però les paguem entre tots en el rebut de la llum, a través dels anomenats peatges, un epígraf que apareix a la factura. 

I precisament perquè ho paguem a la factura, el govern espanyol i la CNMC decideixen com i quan es fan les inversions i quants diners es paga a les elèctriques per aquesta xarxa. 

La inversió en els últims anys s'ha limitat, però davant aquesta saturació, la ministra de Transició Ecològica, Sara Aegesen, ja ha dit que això ha de canviar. Ha presentat un projecte de reial decret que preveu incrementar les inversions a la xarxa de distribució en més 7.700 milions d'euros més. 

Hauria de ser suficient per redimensionar la xarxa i garantir que el cost a la factura no es dispari, segons el ministeri, tot i que les elèctriques insisteixen que la mesura es queda curta.