Xavier Grasset: "És absurd que a Catalunya sigui més fàcil trobar ramen que escudella"

"És absurd que a Barcelona o a qualsevol ciutat de Catalunya sigui més fàcil trobar un plat de ramen que no pas un plat d'escudella o de fricandó." La frase és del periodista i escriptor Xavier Grasset, que acaba de publicar "El bon gust. Escrits de memòria", un recull d'articles en què reflexiona sobre gastronomia, cultura i memòria.

En una conversa a "El matí de Catalunya Ràdio", Grasset defensa que el gust --tant a la taula com a la vida-- no és només una qüestió individual, sinó també cultural i col·lectiva. I alerta que, tot i la riquesa gastronòmica del país, la cuina catalana encara lluita per ocupar el lloc que li correspon.

La cuina catalana, entre la tradició i la modernitat

Segons Grasset, la paradoxa és evident: Catalunya és una potència gastronòmica, amb un exèrcit de cuiners reconeguts arreu del món, però els plats tradicionals no sempre són fàcils de trobar als restaurants. 

Tot i això, el periodista assegura que la situació està canviant. Cada vegada hi ha més cuiners i restaurants que recuperen la cuina catalana tradicional i la tornen a situar al centre de la taula.

Josep Pla ja ho advertia fa cent anys

Grasset recorda que aquest debat ve de lluny. Fa gairebé un segle, Josep Pla ja advertia que la cuina catalana "es batia en retirada", una observació que, segons el periodista, continua sent sorprenentment actual.

En un dels seus textos, Pla assegurava que qualsevol cuiner capaç d'obrir un restaurant de cuina catalana a Barcelona "tindria la vida salvada", una manera d'evidenciar fins a quin punt el receptari tradicional ja travessava moments delicats.

"Em va fer molta gràcia trobar-ho", explica Xavier Grasset, "perquè és una frase escrita fa cent anys i connecta molt amb el moment actual".

El calendari gastronòmic, una riquesa que no s'ha de perdre

Grasset defensa amb convicció el calendari culinari i la idea de menjar cada producte en el moment que li correspon. Aquesta mirada esdevé una manera d'ordenar el present i de preservar un llegat que, segons ell, corre el risc de diluir-se.

En una època marcada per supermercats que ofereixen qualsevol ingredient en qualsevol moment de l'any, el periodista reivindica el valor de la temporada i el que implica. Considera que respectar el cicle natural dels aliments és una manera de connectar amb el paisatge i amb una saviesa acumulada durant segles.

Menjar un plat d'escudella quan toca o gaudir d'un producte com la carxofa, la tòfona o l'escarola amb romesco en el seu millor moment és una riquesa brutal

Pel periodista, la cuina no és només una qüestió de gustos o de tècniques, també és una porta d'entrada al territori, a la cultura i a la manera com s'ha viscut sempre en aquest país.

Maria Nicolau reivindica l'escudella a les xarxes

La cuinera i divulgadora gastronòmica Maria Nicolau, col·laboradora habitual d'"El matí de Catalunya Ràdio" i de 3Cat, també s'ha pronunciat a les xarxes sobre aquest debat.

En una de les seves publicacions, Nicolau assenyala que comparar l'escudella amb el ramen és, en certa manera, posar al mateix nivell dos plats que ocupen llocs molt diferents dins els imaginaris culturals respectius.

Segons opina, l'escudella és un dels pilars de la cuina casolana catalana, profundament vinculada a la tradició i al territori, mentre que el ramen és un producte molt més recent, nascut en un context urbà i comercial.

En un altre missatge publicat per Nadal, la cuinera reivindica amb fermesa el valor simbòlic de l'escudella dins la cultura catalana. Recorda que és el plat que, de manera tradicional, reuneix la família al voltant de la taula en dates assenyalades i rebutja la idea que la cuina catalana hagi de "salvar-se" imitant models gastronòmics globals.

Per a Nicolau, lluny d'estar en risc, la cuina catalana continua plenament viva, i l'escudella n'és encara un dels grans símbols: un plat capaç de condensar la idea de casa, memòria i celebració compartida.