Xavier Guix: "Busquem que ens estimin i ens oblidem de nosaltres mateixos"

Xavier Guix acaba de reeditar el seu llibre "Ni m'explico, ni m'entens". Segons el psicòleg, els codis de comunicació estan canviant i la seva obra havia quedat desfasada: "Qui ens hauria dit que avui trucar seria de mala educació o que en els missatges inclouríem els emojis, que alhora tindrien diferents interpretacions? El llenguatge està canviant i hem d'estar atents per no perdre informació."

Sobre el fet de comunicar-se, Guix assegura que no sempre és fàcil: "Parlant la gent no s'entén. Cal un esforç, una intenció real d'entendre l'altre. M'envies un missatge que jo descodifico, interpreto i assimilo a través de les meves experiències, els meus prejudicis i la meva visió del món." I afegeix: "Hem d'escoltar atentament i preguntar. Descobrir què hi ha darrere de les paraules."

 

Ser massa bo

"Fer-ho tot pels altres, perjudicant-me a mi mateix. Això és ser massa bo", ha explicat Guix, i ha dit: "Busquem que ens estimin i ens oblidem de nosaltres mateixos. Hi ha molta gent que amb 60, 70 anys s'adonen que han entregat tota la vida als altres i que amb això no han aconseguit que els estimin més, sinó que els utilitzin. És molt cruel."

 

Segons el psicòleg, hem d'estar atents i detectar si estem renunciant a massa coses: "Ens hem d'escoltar i preguntar-nos: 'Serveix d'alguna cosa tot el que estic fent pels altres? Després m'escolten i compten amb mi? Ho sento com una obligació? Soc massa bo?'." Si detectem aquest sentiment, l'autor ha proposat: "Cal que et defineixis i posis límits. Si em defineixo clarament, l'altre ja sabrà què pot fer i què no."

Guix ha explicat que les persones "massa bones" tendeixen a caure en relacions tòxiques: "Els narcisistes, psicòpates, etcètera, aprofiten aquesta impossibilitat de deixar de ser bones persones". També ha dit que aquesta necessitat de complaure els altres es pot despertar ben aviat, als 2 o 3 anys: "Els pares no han de dir als seus fills que siguin dolents, però sí que els hi han de deixar clar que no passa res si s'equivoquen."

La por de mostrar-te

El psicòleg ha explicat que hi ha molts pacients que van a la seva consulta amb el mateix problema: "Tinc por de mostrar-me. M'han dit que per vendre m'he de mostrar a les xarxes socials." Davant d'això, Guix els pregunta què els fa por mostrar: "Em contesten que els hi fa vergonya, que tenen por de transmetre un missatge equivocat i que la gent s'adoni que no són prou bons."

Un problema que atribueix al fet que donem massa valor a què pensen de nosaltres:: "Cal que confiem en nosaltres mateixos i que relativitzem el problema. Si ens equivoquem, rectifiquem, aprenem i seguim."