"Xino-xano", "corriol" i "embosta", les paraules rescatades

Xino-xano és un adverbi que vol dir 'a poc a poc, tranquil·lament', i encara que no ho sembli ve de l'italià. Sabeu aquella frase tan popular que diu "Piano piano si va lontano"?

Doncs en genovès en comptes de piano piano diuen ciano ciano, i d'aquí ve xano-xano, que molts convertim en xino-xano.

Segur que és més saludable anar xino-xano per un corriol que a tot drap per l'autopista. Potser no n'hi ha prou salvant una paraula; el que ens aniria bé és viure d'una manera més lenta i tranquil·la. Més xino-xano.

Però ens fan anar de pressa. Fins i tot la segona paraula d'avui, corriol, un 'camí estret per on passen com a màxim dues persones de costat' i que ens fa pensar en un ritme de vida més calmat, està emparentada etimològicament amb carro i amb córrer.

I no hi volem córrer, pel corriol! Volem passejar-hi xino-xano!

 

Acabem amb embosta/ambosta, que és la 'quantitat que cap dins les dues mans juntes'. També se'n diu almosta, o altres variants com aumosta, mosta i almostra.

Si algú us diu "Para l'ambosta!", sapigueu que heu d'ajuntar les dues mans perquè facin de receptacle d'alguna cosa. I si un cop fet això us hi posen pinyons pelats, podeu estar contents! Una ambosta de pinyons és un luxe!

Xino-xano, corriol i embosta són les tres paraules que us suggerim que protegiu fent-les servir. L'ús és la millor manera de protegir les paraules, i també la llengua!