El reciclatge torna a créixer a Catalunya

Fa 24 hores, l'Agència Catalana de Residus, de la mà de Josep Maria Tost, el seu director, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, van presentar les dades de reciclatge a Catalunya durant el 2018. Les dades són positives perquè s'ha augmentat gairebé 2 punts després d'anys d'estancament. Ara ja s'arriba al 41,80%.

Sense dubte, les campanyes de conscienciació i la pedagogia a les escoles i en la societat fan feina. Però hi ha una dada que no pot ser més contundent: el reciclatge es dispara on l'administració és valenta i implica la posada en marxa del porta a porta o de l'anomenat pagament per generació.

Ha arribat un moment que, per complir les exigències europees i, senzillament del sentit comú, tenint en compte l'emergència climàtica, aquests sistemes han d'acabar sent majoritaris per arribar a les quotes dels països més avançats d'Europa.

De fet, es preveu que, abans de tres anys, gairebé tots els municipis de Catalunya tinguin en funcionament aquests sistemes més eficaços.

Us presentem tot seguit un resum del més destacat d'aquestes dades.

 

 

La fracció resta o rebuig creix un 0,2%. La resta de fraccions creixen de manera apreciable.

 

 

La comarca que menys recicla és la Cerdanya. També estan a la cua el Segrià, la Noguera, el Baix Penedès, el Tarragonès i els 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

 

 

En canvi, la comarca que més recicla és Osona. Al podi també, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Garrotxa, Segarra, Moianès, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta i Montsià.

 

 

El rànquing dels municipis situats al capdavant o a la cua serien aquests. Atenció a la xifra d'habitants, però també al tipus de ciutats, tipologia dels habitatges o d'altres elements.

 

 

Està clar que estem relativament lluny del que seria desitjable i, per tant, hem de ser receptius a les noves formes de reciclatge que ens arribaran els pròxims 3 anys.