Les platges de l'àrea de Barcelona poden retrocedir més de 20 metres en 30 anys

La pujada del nivell del mar, els temporals, les infraestructures com dics, ports o la línia de tren, i la falta de sediments estan reduint les platges. El perfil del litoral està canviant: algunes platges han desaparegut i la majoria estan en retrocés, i si no s'hi actua amb un pla estructural, podrien perdre més de 20 metres d'amplada en els pròxims 30 anys.

L'informe presentat aquest divendres per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) proposa solucions per protegir el litoral com la construcció d'espigons i geotubs tèxtils submergits per reduir l'erosió, a més de les tradicionals aportacions de sorra. L'AMB demana al govern espanyol un pla d'estabilització del litoral metropolità per actuar urgentment.

 

 

Els estudis conclouen que el dic del riu Llobregat i el port del Masnou alteren el moviment de la sorra i per aquesta raó les platges de Montgat i del Prat de Llobregat són les més afectades.

Afectació del port del Masnou

El port del Masnou, com altres del Maresme, actua de barrera per a la dinàmica natural dels sediments transportats des de la Tordera cap al sud. Les platges de Montgat són de les més afectades i es queden sense sorra per aquest motiu: han perdut el 70% de la seva superfície de sorra des del 2014.

Segons Daniel Palacios, cap de Serveis de Platges de l'AMB,

"Algunes platges han desaparegut o han quedat molt reduïdes, com la dels Toldos, la de Can Tano, la platja de Monsolís i la platja de les Roques"

L'informe proposa, entre altres mesures, restablir el moviment dels sediments a través de la tècnica del bypass: mobilitzant en vaixell (draga) una part de la sorra des del nord del port del Masnou, on s'acumula ara pels corrents marins, cap a la part sud del port, a les platges de Montgat.

Influència del dic del riu Llobregat

A l'altra banda de Barcelona, les platges perden un metre d'amplada de sorra de mitjana anual. Les aportacions anuals de sorra del port de Barcelona en compliment de la declaració d'impacte ambiental són insuficients i la granulometria (tècnica per catalogar la mida del gra de sorra) sembla que no és l'adequada.

El dic del riu Llobregat té un paper negatiu en la regeneració de les platges del delta del Llobregat. Aquesta infraestructura, que té 8 metres de profunditat, actua com a "trampa" de sediments, que baixen fins a aquesta fondària i després s'hi queden atrapats.

La conca sedimentària del riu Llobregat s'ha desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d'aportació i transport de sediments, que és un regenerador natural de les platges.