Abde, una espècie de futbolista en extinció

A l'Institut Joanot Martorell d'Elx el recorden assegut en un dels murs del pati, enganxat al telèfon. Sempre mirant vídeos del seu ídol futbolístic, Neymar.

Ara, uns anys després que ell hi comencés l'ESO, els alumnes, enganxats també al telèfon, miren vídeos en què el protagonista és el mateix Abde. Ell i les seves filigranes amb la samarreta del Barça.

Aquell nen de nom Abdessamad i de família molt humil mirava el mòbil, esclar, quan no tenia la pilota als peus. La seva gran passió. Odiava els llibres, estimava la pilota. Així en parla la seva professora de francès, Montse Escolástico:

"Recordo, com a anècdota, que quan es portava malament o volíem pressionar-lo una mica la millor solució era dir-li que trucaríem al seu entrenador i que aquella tarda es quedaria sense entrenament. Això funcionava a la primera. De cap manera volia quedar-se sense entrenar. El futbol l'apassionava."

Les porteries del pati de l'institut van ser testimonis de les primeres genialitats d'Abde amb la pilota als peus. Ho recorda bé el professor d'educació física, José Ramón Navarro:

"S'havia saltat més d'una classe, perquè era un nen que necessitava moure's, no podia parar quiet. Era un xiquet que estava corrent tot el dia amunt i avall. Aquí a l'institut nosaltres organitzem un torneig de futbol sala i ell el disfrutava moltíssim. No recordo haver pensat especialment que aquell nen podia arribar tan lluny, però sí que es veia que era millor que els altres: agafava la pilota i se'ls driblava a tots camí de la porteria i si la perdia, començava a córrer endarrere com un boig per poder recuperar-la. És un futbolista de carrer total. Agafava la pilota, regatejava i si podia marcava."

Procedents del Marroc, Abde i la seva família s'havien instal·lat al barri de Carrús. Segons dades de l'Agència Tributària, el barri més pobre d'Espanya.

Com a benjamí, el van inscriure a la Penya Il·licitana Raval, el seu primer equip. El pare i la mare passaven moltes hores a la feina i aquí comença a esdevenir clau la figura del seu germà gran Abdel. Ho explica el seu primer entrenador de futbol-7, Raúl Rodríguez:

"Ha estat el seu referent i la seva guia. Era la persona que s'encarregava d'ell. El portava a entrenar i el tornava a casa. En qualsevol reunió que els proposéssim des del club, ell era qui hi assistia. Als pares poques vegades els hem vist. I encara ara és la seva persona de confiança, perquè pensa molt les coses abans de fer-les, té molt cap. És un personatge clau per entendre on ha arribat Abde."

Raúl Rodríguez el guia en els seus primers passos futbolístics. En destaca el seu futbol, però sobretot la seva capacitat de treball i sacrifici

"Abde tenia unes qualitats molt bones quan va arribar aquí però no era dels que veus i de seguida penses que arribaran molt lluny. Millorava moltíssim a base de lluita, feina i esforç. S'ho ha guanyat d'aquesta manera. Futbolísticament, això sí, era molt ràpid, amb moltíssima capacitat per driblar i amb gol. És una persona amb molt caràcter, un guanyador total. Un nen que si no guanyava, s'enfadava. I això es notava a l'hora de defensar. Si perdíem la pilota, era el primer a començar a córrer per recuperar-la. Era molt solidari, en aquest sentit. Molt bon company."

Per a Rodríguez i tots els integrants de la Penya Il·licitana, poder presumir d'Abde és un orgull. Ho expressa el seu president, Nacho Andreu

"Per a nosaltres és una satisfacció molt gran veure que un dels nostres nens arriba a jugar en un dels millors equips del món. Fa 62 anys que formem jugadors i veure'l triomfar ens omple d'orgull. Coneixent-lo i havent-lo vist jugar fins a la Tercera Divisió, ens podíem esperar que jugués en algun filial o fins i tot en algun equip de Primera. Però m'ha sorprès la manera amb què ha debutat i el nivell i personalitat amb què està jugant en el primer equip del Barça."

Abde va passar per uns quants clubs de la zona fins que el fitxa l'Hèrcules d'Alacant. Amb 17 anys, debuta amb el filial a les ordres d'Antonio Moreno, que en cap moment va dubtar que aquella aposta era guanyadora.

"Teníem davant nostre un nen que s'havia fet a si mateix. Un nen que recordava els futbolistes d'abans, un nen i un futbolista de carrer. Dels que ara no en surten. Dels que ara no n'hi ha. Molt descarat, avesat a jugar amb nens i joves més grans que ell al carrer. Llavors, al camp, això es tradueix en un extra de qualitat, sobretot a l'hora de ser valent, a l'hora d'encarar un un contra un i marxar del rival, buscar la profunditat... Són coses que en el futbol modern, que encasella molt els nens en posicions molt concretes, s'estan perdent una mica."

Igual que Rodríguez, Moreno coincideix a destacar la capacitat d'autoexigència i esforç per millorar com a grans virtuts d'Abde, més enllà de les qualitats futbolístiques. Moreno creu que Abde pot ser molt útil en la idea de joc de Xavi i subratlla que pot ser més perillós a l'esquerra a cama canviada que no pas a la dreta.

"Amb mi sempre va jugar a la banda esquerra, a cama canviada, intentant treure profit d'aquesta tendència que té a anar cap dins i després buscar una altra sortida per fora. Crec que és el seu perfil més bo però no tinc cap dubte que sabrà adaptar-se al que li demanin allà on estigui o amb l'entrenador que tingui. Treballarà amb la mateixa constància que sempre. D'Abde m'agrada dir que ningú li ha regalat res, que s'ho ha guanyat ell."

Les actuacions amb el filial van fer que de seguida debutés també amb primer equip de l'Hèrcules. I d'allí al Barça. Al club blaugrana Ramon Planes en va ser el principal avalador però el fitxatge no es va poder concretar fins a l'últim dia de mercat. La clàusula de rescissió era de 2 milions d'euros però els delicats números culers obligaven abans a una sortida.

I va ser la marxa d'Ilaix Moriba i els ingressos pertinents els que van permetre fitxar Abde. La resta de la història ja és sabuda: debut amb el primer equip contra l'Alabès amb Sergi Barjuan, explosió a les ordres de Xavi i primer gol a Pamplona.