Aleix Garrido: "He encertat anant a l'Eibar, és el pas endavant just"
L'entrevista íntegra amb Aleix Garrido, aquí:
La data de l'1 d'abril del 2023 havia de suposar un punt d'inflexió per a Aleix Garrido Cañizares (Ripoll, 2004). Aquell dia, Xavi Hernández el va fer debutar amb el primer equip del FC Barcelona en un partit de Lliga a Elx (0-4). Era la progressió natural per al "petit professor", un pur interior producte de la Masia, amb criteri, intel·ligència, capacitat de processar el joc i arribada, i aquell punt de competitivitat que dona ser culer des del bressol. Però una fractura del cinquè metatarsià del peu esquerre, no resolta satisfactòriament, el va frenar durant bona part del 2024.
"Va ser dur per a mi, al principi no ho portava gaire bé. Va ser dur gestionar-ho psicològicament, pensant que era el meu moment... Crec que el mig any o una mica més que vaig acabar amb el Barça Atlètic me'l vaig prendre per posar-me bé físicament i ajudar al màxim els companys, i ara estic molt bé."
A l'estiu, acabada l'etapa blaugrana, encreuament de camins; Quique Cárcel ha estat sempre al damunt d'Aleix, però el pla del Girona era una cessió i, en canvi, l'Eibar li va oferir tres anys de contracte. Aleix ho va tenir clar.
"El Girona és un equip que el tinc a casa, i, a més, pel seu estil de joc és un equip que m'anava molt bé. Però em va trucar l'Eibar, vaig parlar amb l'entrenador [Beñat San José], em va agradar molt el plantejament i la proposta... i estava en un moment de la meva vida en què em veia preparat per fer un salt endavant, però potser no tan endavant."
Ha tocat acostumar-se a un altre entorn futbolístic. No pas vital, perquè Aleix viu a prop d'Eibar, envoltat de la verdor que també el bressolava al Pirineu gironí ("estar enmig de muntanyes em porta una mica a casa"), i treballa en una ciutat esportiva nova de trinca que ja voldrien molts equips de Primera. Però tot i no ser una proposta radicalment diferent de la que ha mamat des dels 8 anys, el de Ripoll ha hagut de matisar el seu rol.
"A Eibar pico la pilota parada, cosa que al Barça no feia gaire i és nou, però he d'agafar la personalitat de fer-ho i fer-ho bé perquè és un aspecte molt important a la categoria. Juguem amb doble pivot i jugo un pèl més endarrerit que al Barça, però també m'agrada ajudar en la sortida. La pressió és una mica diferent, és una mica més dura, més de duels. Però amb la pilota no hi ha gaires diferències, perquè nosaltres, sempre que podem, volem jugar la pilota. I fins ara estava molt acostumat a guanyar... i vaig veient que cada cop costa més. Fins i tot dono molt més valor als empats fora de casa."
Li encanta l'ambient d'Ipurua per la connexió que es crea entre l'equip i els aficionats, molts dels quals ja s'han fet estampar el seu nom i dorsal a la samarreta ("també és cert que els hooligans de Ripoll n'han comprat unes quantes", diu mig de broma). Però mai perd la connexió amb el món blaugrana, ni que sigui perquè cada cop que penja una foto a Instagram rep respostes d'Èric Garcia o Marc Casadó, els seus amics. I està convençut que aquest any tornarà a ser d'èxit per al Barça.
"Estan en la línia de l'any passat... crec que la pressió que tenen i la verticalitat que tenen, amb el joc interior que tenen, és molt complet i molt competitiu. Crec que hem de confiar tots que serà un gran any i tant de bo ho puguin guanyar tot, i tant."
Però Aleix també té un ull a Girona; compartia taxi amb el camprodoní Joel Roca, en els anys en què tots dos eren a la Masia, i es felicita de la progressió del seu veí ("ha fet un pas endavant sobretot en l'aspecte d'encarar els rivals"). S'enfrontaran algun dia a Primera? Aleix Garrido adverteix que "no som l'Eibar de fa tres o quatre temporades, amb l'obligació de guanyar", però avisa que els rivals han de "suar sang" per derrotar-los. I més, si el petit professor de Ripoll torna a impartir lliçons magistrals.