Àlex Márquez va començar a córrer quan el Marc ja havia fet les seves primeres proves de motocròs i enduro infantil. Ell s'hi va afegir i va anar pujant esglaons en les copes monomarques de velocitat sobre asfalt. Després vindria el Campionat d'Espanya, on va aconseguir el títol en la segona temporada. Un guardó que no va conquerir el Marc en el seu dia.
El 2013 va disputar el mundial de Moto 3 amb KTM i va guanyar la seva primera cursa al Japó. L'any següent, amb Honda, va ser campió, amb 19 anys. Va ser a l'última cursa, a Xest. "El pistoler", com l'anomena l'equip, ho va celebrar amb tots ells i amb el Marc, que s'havia imposat en MotoGP. Era el primer cop en la història que dos germans quedaven campions la mateixa temporada. Aquest 2019, cinc anys més tard, ho han tornat a repetir i tornaran a compartir l'èxit amb els seus veïns de Cervera.
En la seva cinquena temporada a Moto2, l'Àlex ha estat el millor. Cinc victòries i molta regularitat. Ni l'ensurt de Jerez, on va caure enmig del grup de corredors -i va sortir indemne de l'incident-, ni les curses en què no ha tingut una bona posada a punt, li han fet perdre els nervis. Ha comès poques errades, i salvades com aquesta s'han fet famoses. L'any que ve continuarà a Moto2, però després voldrà repetir l'experiència de quan va provar la MotoGP del seu germà a València. Ara, però, continuarà fent tot el mundial del 2021 en la categoria reina.