Ayad Lamdassem, el millor maratonià català, es retira als 44 anys
Ayad Lamdassem va arribar a Lleida el setembre del 2002. El seu somni era convertir-se en atleta professional. Tenia 21 anys. El primer que va fer va ser apuntar-se a la cursa de la Pujada a la Seu Vella de la capital del Segrià, al desembre. Va guanyar la cursa amb gran autoritat. Això va ser el punt d'inflexió. A l'any següent ja va competir en esdeveniments internacionals i en campionats d'Espanya. El 2007 va aconseguir la nacionalitat espanyola.
A poc a poc va anar acostant-se a la marató.
"No tenia qualitat suficient per a distàncies més curtes i en la marató vaig trobar la meva prova. Havia estat tres vegades campió d'Espanya de cros i vaig fer un total d'11 podis en aquesta modalitat. Però vaig veure que en la marató tenia possibilitats de fer coses importants, encara que és una prova molt dura, que cal entrenar-se molt, que hi ha lesions. Però en ella vaig poder treure tot el que tenia."
Un dels motius pels quals va destacar en marató Ayad Lamdassem el té claríssim:
"Els Campionats del Món i els Jocs Olímpics es fan a l'estiu, quan fa calor. I jo resisteixo bé les altes temperatures perquè soc originari del Sàhara, del desert. Als atletes africans, normalment, els costa adaptar-se a la calor. A Kenya i Etiòpia quan aquí és estiu, allà hi fa fred."
Al 2021 va aconseguir el seu millor resultat, amb 40 anys. Va quedar 5è als Jocs Olímpics de Tòquio, en una cursa que va guanyar el kenyà Elliud Kipchoge. Des del quart lloc que va obtenir Martín Fiz als Jocs d'Atlanta del 1996, és el millor resultat d'un atleta espanyol en una marató olímpica.
"Recordo que en els dos últims quilòmetres estava completament buit. Només esperava arribar a la meta. No em sentia les cames. Tenia les ungles plenes de sang."
"Va ser la meva primera marató olímpica i em vaig quedar molt a prop de fer medalla. Ens el últims 500 metres, vaig arribar a ser tercer. Vaig quedar molt content i orgullós de mi. Va ser el resultat de molts anys de feina. Entrar amb els millors atletes del món en una marató olímpica no és gens fàcil. "
Les maratons de Sevilla i València sempre estaran en el record d'Ayad Lamdassem
"Al 2020, a València, vaig aconseguir el rècord d'Espanya. Jo corria en 2 hores 9 minuts, aproximadament. Buscava batre el rècord d'Espanya d'aleshores --era 2:06:52-- ja que em veia capaç de fer 2:05, 2:06. Tenia en pista 27 minuts en el 10.000 i en mitja marató 1 hora 1 minut, i per tant me'n veia capaç. Vaig fer 2:06:34. Dos anys després, a Sevilla encara em va sortir millor. Vaig fer 2 hores, 6 minuts, 25 segons."
"Gràcies per tot"
Ayad Lamdassem està molt agraït a tot el que li ha donat l'atletisme
"L'atletisme m'ha donat confiança en mi mateix i sobretot el fet d'arribar a ser professional. Quan vaig començar a preparar la marató vaig aprendre a valorar-ho tot. Va arribar un moment en què vaig haver de córrer contra el rellotge, contra mi mateix. Em llevava a les 6 del matí, preparar l'esmorzar, sortir a entrenar-me, després preparar el dinar. Valorar el temps, en definitiva. És el més important."
Una greu lesió l'ha decidit a retirar-se aquest 2025.
"Tinc una greu lesió a l'esquena que m'impedeix continuar lluitant per aconseguir bons resultats. Seria del tot impossible ara batre els meus registres. Ara em vull dedicar a estudiar i fer d'entrenador d'atletisme per poder abocar la meva experiència i ajudar els més joves. És important estudiar primer perquè només amb l'experiència no n'hi ha prou. Tot ha canviat molt."
A Ayad Lamdassem li va faltar només guanyar alguna medalla en alguna gran competició internacional. No ho troba a faltar, però.
"Tinc medalles en campionats d'Espanya i estic molt content i orgullós, perquè no és fàcil ser tres cops campió d'Espanya de cros. Tenir el rècord d'Espanya de marató també va ser molt important per mi. He après molt de l'atletisme. He conegut molta gent que m'aprecia i que m'estima."