Canvi de criteri sobtat en els arbitratges de Champions: Makkelie no és ni Turpin ni Kovács
A diferència de l'anada de la primera semifinal de Champions, un festival de futbol d'atac de PSG i Bayern de Múnic amb nou gols, Atlètic de Madrid i Arsenal han ofert un espectacle més auster per l'altra banda del quadre. El primer assalt entre "colchoneros" i "gunners" només ha servit per veure dos gols, i tots dos de penal.
Aquesta circumstància, sumada amb la proximitat de l'eliminatòria entre els de Simeone i el Barça, marcada per dues controvertides actuacions arbitrals que no van beneficiar precisament els interessos culers, ha animat el debat a les xarxes. El joc principal ha estat comparar les penes màximes decretades per Danny Makkelie amb els possibles penals ignorats als quarts de final per István Kovács o Clément Turpin.
A la caiguda de Viktor Gyökeres per part de Dávid Hancko abans del descans, assenyalada sense dubtar-ho pel neerlandès, se li han trobat paral·lelismes amb la jugada en què Dani Olmo és desplaçat per empenta de Marcos Llorente, a la tornada de la ronda anterior, que el col·legiat internacional francès es va estimar més obviar.
També han tornat els fantasmes de l'episodi més polèmic de l'anada dels quarts, les mans de Pubill a l'àrea petita del Camp Nou. Aquella acció innocent del terrassenc no va ser sancionada pel romanès Kovács el 8 d'abril, però aquest dimecres, tres setmanes més tard, Makkelie no ha tingut miraments a l'hora de castigar la poca traça de Ben White. El lateral anglès ha anat a bloquejar una rematada amb la mà esquerra totalment desenganxada del cos.
Makkelie encara es desmarcaria més de l'estil tenallat dels seus col·legues xiulant un tercer penal per una presumpta trepitjada de Hancko a Eze. Aquí el VAR ha cregut que ja eren massa cops portant el partit als 11 metres i l'han fet rectificar a base d'imatges imperfectes que no han acabat d'esclarir els fets. Dimarts al Parc dels Prínceps, el suís Sandro Schärer ja havia començat a marcar el camí xiulant un parell de penals.