Caroline Graham als "experts" de la Champions: "S'haurien de menjar les paraules"

L'estrella del Barça que fuig de la fama ha arribat a 200 partits. És Caroline Graham, per a qui aquesta edició de la Champions és especial. La final es juga a casa seva, a Oslo, i arribar-hi i guanyar-la seria "una bogeria". Amb la seva veterania es permet enviar un dard a aquells que menystenien l'equip blaugrana en les seves aspiracions a una nova Champions.

"Els experts que eren allà amb el nou format de Disney parlant sobre el Barça no tenien gaire esperança, i això a nosaltres ens agrada, que la gent dubti una mica", ha dit Graham a TV3

Els dubtes sobre l'equip abans de l'estrena contra el Bayern han molestat el vestidor, però això no ha fet més que donar-los benzina. 

"Cadascú pot tenir la seva opinió, però jo crec que pel partit que vam fer s'han de menjar una mica les seves paraules."

Però n'és conscient que si no fan un bon partit contra la Roma, l'exhibició contra les alemanyes quedarà en paper mullat. "Dins del vestidor sabem que hem de guanyar el partit per aprofitar el bon inici. De por de nosaltres no en té ningú, però suposo que una mica de respecte al club, sí. La temporada és llarga", avança Graham. 

Objectiu Oslo

Caroline Graham va créixer ben a prop de l'estadi Ullevaal, seu de la final de la Champions 2025. "Cada cap de setmana anàvem a l'estadi amb el meu pare i el meu germà a veure l'equip local, que jugava a Primera Divisió en aquell moment. Ara és la casa de la selecció noruega, per mi és com casa", recorda la noruega.

L'objectiu és arribar a la final, i en cas de guanyar-la, "seria una bogeria fer-ho allà".

"Una cosa és arribar, però arribar amb el Barça, a Noruega, casa meva, el teu estadi de tota la vida. I a més, guanyar-la seria el top del top. I és clar,  jo he viscut Bilbao i, per mi, aquell és el millor moment per ara. Així que a veure si pot arribar a superar aquesta experiència de Bilbao."

Renovació pendent

Graham acaba contracte el juny del 2026, però vol "continuar vivint aquest somni". 

"És un tema de negociar,  jo estic tranquil·la i crec que el club també, perquè quan dues parts volen continuar juntes normalment la cosa surt bé."

Amb 30 anys sent que "pot rendir en la seva millor versió", i mentre el físic ho permeti, l'edat no suposa cap condicionant. Amb el desig que les lesions la respectin, n'és conscient que formen part del futbol. Ara ho han viscut amb l'ensurt d'Ewa Pajor.

"La gent parla molt de plantilla curta, però tenim molta qualitat. Esclar que sabem que no tenim gaire marge si de cop tinguéssim moltes lesions, però per això tenim un equip. És impossible estar tota la temporada sense lesions i això passa a tots els equips. I tenim l'Aïcha, la Serrajordi, la Sydney,  joves amb molt de talent que ens ajuden moltíssim."

Després de 200 partits de blaugrana, Graham no vol despertar-se del somni de jugar al Barça, on ha gaudit i guanyat "molt més del que s'esperava".