David López i Stuani: enemics íntims que es retroben al Girona
"No sento ni admiració ni respecte cap a Stuani". Perquè David López arribés a fer una declaració com aquesta van haver de passar moltes coses abans. L'enemistat entre els dos és una novel·la de més d'un capítol.
El desembre del 2017, va arribar el primer cop de colze de l'uruguaià al migcampista perico. Primer triomnf gironí a Cornellà-el Prat. David López va ser intervingut la matinada següent per reduir el trencament de l'envà nasal que li havia provocat aquest contacte, que el va obligar a jugar amb una màscara facial durant diverses setmanes. Mesos després se sotmetria a una segona operació.
La mateixa temporada, però en el duel de la segona volta, l'abril del 2018, els dos jugadors van tornar a veure's les cares a Montilivi. Al final del matx, i amb la victòria espenyolista al sac, López va assegurar que no li guardava cap rancúnia, però no va perdre l'oportunitat de queixar-se de criticar la tolerància dels àrbitres amb la duresa de l'ariet:
"El que em preocupa és que amb aquest tipus d'accions Stuani marxi sense targeta. La seva manera de jugar és molt intensa, però és l'àrbitre el que ha de tallar-lo."
El tercer "round" va arribar el curs següent. Van tornar a saltar espurnes entre els dos jugadors i companys de López com Dídac Vilà van queixar-se d'agressions repetides:
"Tendeix sempre a donar cops fora de temps i sense lògica."
"No soc ximple"
Tres dies després de l'últim incident va ser el mateix David López el que va decidir comparèixer a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva Dani Jarque per pronunciar un discurs tan sincer com directe sobre la situació:
"Em va trencar el nas la primera vegada, no vaig dir res. La segona vegada em va tornar a donar dos cops més, tampoc vaig dir res. Però aquesta... no soc ximple."
López va qualificar les accions del seu rival de "perilloses i temeràries" i va assegurar que, després de veure la repetició de la jugada diverses vegades i des de diversos angles, els cops de colze havien sigut premeditats:
"Crec que ho fa amb voluntat, és una acció perillosa i temerària. El discurs de noblesa no em serveix. Li he perdut tota l'admiració i el respecte."
I què va dir Stuani? Molt lluny de disculpar-se, va declarar tenir la consciència molt tranquil·la i va defensar-se dient que aquesta és la seva manera de jugar:
"Sempre jugo de la mateixa manera, m'agrada jugar sempre fort i no em queixo quan rebo accions similars. Continuaré jugant igual."
Quatre anys després, un gir de guió inesperat: els dos expericos es retroben a Montilivi. Dels cops de colze, passaran a treballar colze a colze.