David Martín, entrenador i psicòleg en l'any boig del waterpolo
El 2013 va posar fi a 21 temporades com a jugador d'elit, però la pràctica esportiva és el modus vivendi de David Martín, que ja sigui a l'Atlètic-Barceloneta, com a soci, o al CAR de Sant Cugat, on quedem abans que arribin els jugadors de la selecció, sempre troba el que anomena "el meu moment".
"Com a jugador sempre m'havia agradat entrenar. Nedo i vaig al gimnàs perquè m'agrada, i per salut física i mental. És el meu moment, per pensar les meves coses, per decidir coses importants. Intento fer entre una i dues hores al dia d'esport."
L'experiència a les banquetes arrenca amb la inoblidable temporada 2013-2014. Com a assistent del seu germà Chus -la família Martín respira waterpolo pels quatre costats-, aconsegueix l'única Champions de la història de l'Atlètic-Barceloneta. El 2017 es fa càrrec d'una selecció espanyola estancada, a qui la barrera dels quarts de final se li feia insuperable. A partir de l'Europeu de les Picornell del 2018, Espanya s'aferra al podi.
"L'objectiu de trencar la barrera dels quarts s'ha acomplert. Però soc ambiciós. Quan surti d'aquí vull que es digui que va ser un equip campió. Falta la medalla olímpica. A Tòquio vam fer una primera fase perfecta, i de sobte tota la premsa: 'A buscar l'or'. Però a semis hi havia un equip de llegenda com Sèrbia. Ens hem de preparar per aquesta pressió externa."
I aquí entrem en l'aspecte mental, que coneix prou bé un seleccionador llicenciat en psicologia.
"He estudiat psicologia i hi ha una part de l'aspecte mental que m'agrada treballar amb els jugadors. M'agrada coneixe'ls. No els puc tractar a tots igual, cadascú és diferent. Però també demano ajuda externa quan veig que ho necessito. Ja no és un tema tabú."
La gestió de les emocions es fa encara més necessària en un 2024 embogit. Europeu al gener, Mundial al febrer i Jocs -si no hi ha cap daltabaix classificatori- al juliol.
"La covid va trasbalsar el calendari. Fer tants europeus i tants mundials no és positiu. Pels jugadors és massa estrès físic i mental, i la competició es desvirtua. Vam ser campions del món el 2022 i al cap d'un any ja ho era Hongria, que si no repeteix a Doha, haurà estat campiona set mesos."