David Palmada escala Black Hole, un dels pous més profunds del món
Tot va començar l'últim dia del 2016. Un grup d'espeleòlegs va descobrir una obertura en una zona de pastura de vaques a la localitat càntabra de Ruesga. El que van trobar quan hi van entrar els va deixar amb un pam de nas; un pou vertical de 436 metres de profunditat, cent metres més llarg que el que tenia el rècord fins llavors a l'Estat i entre els 10 més profunds del planeta. La notícia va córrer com la pólvora entre el món d'amants de les prospeccions i la natura fins a arribar a oïdes de David Palmada, conegut al món de l'escalada com a Pelut.
Cantàbria és com un gruyère gegant, està ple de cavitats. Quan em van parlar d'aquest pou vaig pensar, i si el pujo escalant?
Un professional de l'altura
Trobem en David netejant les males herbes del campanar de l'església de l'Espluga Calba, a les Garrigues. Per veure'l la majoria de les vegades s'ha d'aixecar la vista al cel. Treballa com a tècnic de treballs verticals fent feines de seguretat d'altura. Veu Catalunya des de llocs on molt pocs hi tenen accés. Com quan s'assegura de l'estat de les torres més altes de la Sagrada Família de Barcelona. Això quan treballa. I quan no treballa? Doncs tres quarts del mateix. Escalador reconegut, porta més de mitja vida, equipant i assegurant, penjat per vies de mig món.
El pou de l'infern
Durant un any va anar donant forma al projecte Black Hole. Primer de tot necessitava un soci i Ernesto Belenguer li va dir que sí. Així que es van plantar davant d'un forat de menys d'un metre d'ample però centenars de metres de profunditat. Per allà havien d'entrar ells dos i 300 kg de material.
Vam calcular que podíem estar entre 9 i 12 dies a dintre i portàvem el menjar i l'aigua per a aquests dies.
Incomunicats en un forat fosc i humit
A dins del pou el pitjor va ser la humitat. Per equipar-lo es van trobar amb molt de fang que dificultava la localització dels possibles ancoratges i la seva fixació. Amb una temperatura constant de 8 graus el clima del pou va començar a afectar l'estat del material d'escalada. El pitjor ensurt el van tenir un dia en què van començar a sentir un soroll d'aigua molt fort. En David i l'Ernesto patien per si el corrent subterrani pujava de nivell o si es tapava l'entrada i quedaven atrapats però res d'això va passar.
Des del primer metre de descens els dos aventurers van perdre la comunicació amb el món exterior. Abans d'entrar havien pactat amb un grup de rescat càntabre que si no donaven senyals de vida 10 dies després d'entrar al forat que els anessin a rescatar. No val caldre. El novè dia d'escalada van tornar a ser a fora. L'"orbayu", la pluja fina i continua del nord d'Espanya, els va alliberar del fang i la brutícia que havien acumulat durant l'experiència més bruta de les seves vides.