De la pubàlgia al protagonisme: Lamine fa callar els crítics

Lamine Yamal ha tornat. I no d'una manera discreta: amb talent, caràcter i una resposta contundent dins i fora del camp.

El Barça ha empatat 3-3 al camp del Bruges en un duel boig, ple d'errors defensius, però també amb una llum pròpia: el jove extrem blaugrana.

L'equip de Hansi Flick ha hagut d'anar sempre a remolc, castigat per dues badades que han posat els belgues 1-0 i 2-1 al davant abans del descans. Però després del descans ha aparegut Lamine i amb una acció individual de luxe ha empatat el partit i s'ha convertit en el motor ofensiu del Barça durant tota la segona part.

Caràcter i provocació

Quan l'àrbitre ha anul·lat el quart gol del Bruges, el jove de Mataró ha mirat a la grada per enviar-hi un petó i un somriure. Un gest ple de significat: confiança, orgull, provocació i un missatge clar a tots aquells que havien dubtat del seu estat físic.

Després del xiulet final, el de Rocafonda ha parlat sense filtres:

"S'ha parlat molt de la meva pubàlgia i que estava trist, i tot eren mentides."

I encara més directe quan li han preguntat pels xiulets que ha rebut al camp del Bruges:

"No és casualitat que em xiulin. Si fos un altre jugador, no ho farien."

Paraules plenes d'orgull d'un jugador que sap què val. Amb aquesta actuació i amb aquest caràcter, Lamine Yamal deixa clar que ha tornat i que el futur del Barça continua escrit amb el seu nom en majúscules.

Mira el resum del Bruges-Barça (3-3)