Dones i arbitratge: només hi ha el 6% de dones en el futbol català i el 14% en el bàsquet

2023 i cap catalana xiula a les principals categories de futbol masculí a Espanya. Actualment només hi ha 116 dones àrbitres de la Federació Catalana. Des del 2008 (l'era de Xavier Moreno Delgado com a president del Comitè Tècnic d'Àrbitres a Catalunya) s'ha passat de 51 dones a 116, del 2% al 6% en 15 anys.

Però són poques; per tant, és difícil que aparegui una Stéphanie Frappart, la francesa que ja ha xiulat a la Champions masculina o al Mundial de Qatar.

Ainara Acevedo i Ylenia Sánchez, els principals referents

Aquestes dues àrbitres catalanes són experimentades i ja porten 11 temporades arbitrant. Acevedo ha arribat a Tercera Divisió masculina i ja és internacional en categoria femenina. Sánchez s'ha fet un lloc en la Primera femenina.

Per Acevedo:

"Som poques perquè costa molt dedicar-s'hi al cent per cent, especialment en categories de base. Els primers anys són difícils. Però cada cop hi ha més clubs i més partits internacionals i necessitem més noies que s'apassionin com nosaltres."

Sánchez creu que "l'arbitratge femení creixerà a mesura que ho faci el fubol femení, la seva evolució serà conjunta." També considera que "aniria molt bé que una àrbitra arribés a la Primera Divisió masculina perquè provocaria una repercussió en les nenes".

Alèxia Mayer és una jove promesa de l'arbitratge català

La vallesana només té 21 anys, però en poc temps ja xiula a la Segona Catalana. "Em sento forta com un home per arbitrar categories importants." Mayer és un exemple d'empoderament. Vol ser advocada, i arbitrar li servirà, com diu ella, perquè quan vagi a un jutjat ja tindrà l'experiència de resoldre qualsevol conflicte davant 22 jugadors, cos tècnic i grada.

Però la seva mare, Carmen Calvo, i la seva parella, Samantha Lozano, reconeixen frases masclistes que senten als camps de futbol:

"Avui tenim una noia...  Jo, quan he vist que era una dona..."

Totes dues defensen: "És una professió difícil, i encara ho és més per ser dona. Han de demostrar més que els homes. Que saben de fubol. Són unes valentes."

Per sort, Mayer diu que "abans se sentien més aquests comentaris perquè hi havia menys dones". I la seva mare afegeix: "Ara ja hi ha alguns pares que fan callar els maleducats, i això ja demostra una evolució."

La Federació Catalana fa constants propostes per ampliar la base arbitral i actualment té obertes les inscripcions al curs del 2023, que començarà aviat.

El bàsquet, millors números, la mateixa realitat

"És veritat que ho tenim més fàcil per pujar de categoria", ens explica després de xiular dos partits a Castellbisbal la Queralt Almasqué, de només 20 anys. Però hi ha molts entrebancs.

Els coneix bé l'Eva Aresté, àrbitra de Lliga Femenina i LEB, i que també és enginyera naval en una empresa a Sant Sadurní d'Anoia. Diu que l'arbitratge és una feina "subjectiva, que no dona estabilitat", i aquí marca la primera diferència de gènere a l'hora d'afrontar el difícil repte d'agafar el xiulet cada cap de setmana.

"No vull generalitzar, però crec que la dona és més racional i li agraden les coses més tangibles. Una feina fixa, uns estudis acabats. Jo sempre he prioritzat una feina abans que el bàsquet. Aquesta seguretat no me la donarà mai un esport."

Paraula d'una de les úniques tres àrbitres catalanes que xiulen en l'elit --les altres són Sandra Sánchez i Yasmina Alcaraz, àrbitra ACB que està de baixa per embaràs--. Aresté, que porta més de 15 anys en l'arbitratge i que s'hi va enganxar quan va veure que "tenia l'autoritat", va viure, però, un episodi molt desagradable.

"Va ser un entrenador. Segurament no li vaig caure bé des de l'inici. No volia donar-me les fitxes per al partit. No sabia com gestionar-ho i vaig decidir marxar. I em van sancionar. Em vaig plantejar si per anar a arbitrar havia de permetre aquestes faltes de respecte. Perquè em va insultar greument. Sort de l'ajuda psicològica."

"El masclisme està vigent. El més important és no callar. Educadament, però contestar. Encara que ens faltin al respecte, cal ser senyores, però respondre que allò no ens agrada."

Consell per a la Queralt Almasqué i les que pugen. Des del 2014, la Federació Catalana de Bàsquet ha aconseguit un augment de més del 40% d'àrbitres dones.

Campanyes com "Demana canvi" hi han ajudat. De tota manera, el percentatge femení és només del 14% respecte al total. La Queralt, a qui li encanta "viure els partits i que els nens preguntin", és contundent.

"Un àrbitre és home..., no. És home i dona. Hi ha moltes noies que conec que diuen: 'M'agradaria ser àrbitra, però em fa cosa.' Per què et fa cosa? Si t'agrada, pots créixer en això. Perquè busquen moltes noies i la federació ho vol normalitzar."

La Queralt ha arbitrat sola dos partits de promoció --pel fet de ser també jugadora no pot arbitrar categories superiors--. A la grada, però, ha estat acompanyada; hi havia els tutors arbitrals Xavier i Maria Gotsens, encarregats d'avaluar-la.

Més apartats: "Per evitar sentir algun dia algun comentari ofensiu", els seus pares, que es van espantar una mica el dia que la seva filla els va dir que volia arbitrar. Els preguntem si haurien reaccionat igual si ho hagués dit el seu fill gran:"Potser hauríem patit igual." La Queralt ho veu diferent: "Crec que s'ho haurien pres amb més calma. No haurien pensat: 'Ai, la meva filla.'"