El factor clau que hauria pogut fer canviar la decisió d'Iñigo Martínez
Iñigo Martínez podria haver rebutjat l'oferta de l'Al-Nassr saudita i haver continuat al Barça si hagués tingut un contracte més llarg. És una situació hipotètica, però hauria portat a la reflexió al defensa basc, que acabava contracte el 2026.
En una entrevista a Onda Vasca, l'exblaugrana admet que "s'ho hauria pensat més":
"Segurament m'ho hauria pensat. Tampoc és que al Barça cobrés poc, no era un jugador amb un sou baix. La família estava contenta. Tant si vols com no, venir a aquest país... costa prendre aquesta decisió amb la família. M'ho hauria pensat més, sí."
Oferta irrebutjable
Iñigo Martínez va tenir molt en compte l'edat --ara té 34 anys-- a l'hora d'acceptar una oferta que va considerar irrebutjable:
"Econòmicament, avui en dia no es pot comparar aquesta lliga amb cap altra. Jo, veient la meva trajectòria i el que havia aconseguit amb el Barça, creia que era el moment idoni per fer aquest pas. La carrera del jugador és curta, i ara, amb 34 anys, aquests trens només passen una vegada, si és que passen, i és complicat dir que no."
"Quan veus la proposta ni t'ho creus. Ningú està preparat per veure aquest tipus de contracte, almenys jo. A qualsevol que vegi aquest tipus de contracte l'agafa per sorpresa, no s'ho espera. És complicat trobar-te en aquesta situació."
Un comiat emotiu
"Va ser un comiat molt emotiu. Dins el vestidor vaig mantenir les maneres perquè em vaig fer fort, però per dins estava força afectat i veia que ells també ho estaven. Va ser un comiat bonic. No m'agraden els comiats realment, però aquest s'havia de fer. La sortida ha estat excepcional. Sempre estaré agraït a tots els culers, que sempre m'han fet costat. És cert que la meva arribada, per l'edat i les lesions, no va ser fàcil. El següent any vaig intentar remuntar, cosa que vaig fer sobradament. En pocs temps vaig guanyar-me l'estima del vestidor i l'afició."
La reacció de Flick
"Vaig parlar amb Flick a la tornada de la gira. Sabia que m'entendria perfectament atesa la meva situació al club, ja que només em quedava un any de contracte, i també perquè tinc 34 anys i això cal tenir-ho clar. El va agafar per sorpresa, però ho va entendre perfectament. Des del minut dos vaig veure que m'entenia. Va ser una xerrada agradable, li va fer pena perquè em tenia molt d'afecte. L'afecte era mutu. Va ser una mica trist, a la vegada. No va ser tens, però va ser un moment de molta emoció. Sabia com era d'important per a ell, però els que sabem com funciona tot això, és normal que jugadors de certa edat i trajectòria decideixin fer aquest pas."
Jugar al Camp Nou: una espina clavada
"Volia coneixe'l perquè hi havia jugat com a rival, però m'hauria agradat viure-ho. No ha pogut ser. El ritme de les obres no es pot controlar, però sí que és cert que em queda aquesta espina clavada, de no poder jugar com a local al Camp Nou."