El Girona passa de disparar-se al peu a fregar l'empat al Metropolitano (2-1)
El futbol és molt complex i, en conseqüència, molt pervers. És una activitat que apel·la als sentiments, a la passió, és material sensible, i en conseqüència, és de ble curt. Per aquest motiu, és probable que no pocs aficionats del Girona surtin orgullosos de la prestació del seu equip aquesta tarda al Civitas Metropolitano, tot i la derrota (2-1). S'ha vist fustigat per un arbitratge casolà, s'ha topat amb un Oblak immens, exhibeix una parella de migcampistes de primer nivell (Aleix Garcia i Oriol Romeu, precisos, i avui, de nou, immaculats), ha estavellat una rematada al pal..., però ha tornat a perdre per una badada d'un dels centrals i una pífia molt gruixuda de Juan Carlos, totes dues accions impròpies de l'elit. Poc a dir del centre del camp cap endavant; molt a qüestionar del que està passant al darrere. El llegir no pot fer perdre l'escriure.
Míchel ha assenyalat Juanpe després de les errades, massa evidents, comeses diumenge contra la Reial Societat, i ha concedit la primera titularitat a Javi Hernández (després de dues jornades sense minuts) en la demarcació de marcador esquerre. Al mig del camp, ha alineat Yangel Herrera amb la missió de cosir el mig camp i l'atac conduït per Castellanos i el "colchonero" Riquelme. Al costat local, assolit l'acord amb el Barcelona, Griezmann ha format parella atacant amb Matheus Cunha; Correa s'ha desplaçat a la banda dreta, a prop de Koke, aclamat abans del partit pels 554 partits que l'han convertit en el futbolista que ha vestit més cops l'elàstica blanc-i-vermella.
Per segon partit consecutiu, el Girona s'ha trobat a remolc per la candidesa del seu marcador esquerre. A més, l'acció ha començat en una pèrdua d'Arnau al mig del camp; Reinildo, ràpid i incisiu, ha cavalcat pel costat esquerre tancat per Santi Bueno, però ha pogut combinar amb Griezmann, a qui Arnau havia de tapar. El francès ha enviat una centrada al segon pal que Javi Hernández ha contemplat mentre Correa li guanyava l'esquena amb massa facilitat (1-0, 4'). L'inici somiat per als de Simeone, que podien permetre al seu rival tocar i tocar sense profunditat, solvents en defensa i amenaçadors al contraatac. Més enllà d'una incursió d'Arnau que no ha arribat a rematar Castellanos (20') i d'un xut de l'omnipresent Oriol Romeu tapat per Witsel (23'), el Girona no ha generat perill tot i dominar la possessió a l'equador del primer temps (45%-55%), i continuava transmetent una inquietant angoixa al darrere.
I això que l'Atlètic ha cedit la iniciativa als avui blaus, cosa que ha encès el nerviosisme de la parròquia "colchonera", però els gironins no ho han sabut aprofitar. Tampoc els ha acompanyat l'arbitratge de Martínez Munuera, indiferent a una arriscada càrrega de Matheus Cunha a Oriol Romeu (34') quan el faldut es disposava a engaltar una pilota rebutjada després d'un intent de Yangel Herrera. Les protestes perden tota legitimitat, però, quan cada cop que els de Simeone trepitjaven àrea rival fabricaven una ocasió, com una pilota filtrada per Griezmann a Matheus Cunha davant d'un Bernardo poc àgil (38'). I, al final, els madrilenys s'han acabat enreveixinant i han anotat dues arribades més mitjançant Yannick Carrasco (39') i Matheus Cunha (40'), aquesta última per una banda esquerra explotada sovint pels locals, per la projecció ofensiva d'Arnau. El maresmenc ha estat protagonista indirecte de l'última opció visitant, una preciosa rematada en planxa de Yangel Herrera en una falta lateral picada pel delicat Aleix Garcia (45'). La falta ha estat una violenta trepitjada de Giménez al turmell d'Arnau, que Martínez Munuera ha resolt amb una targeta groga i que el videoàrbitre Iglesias Villanueva ha ignorat. L'uruguaià ha tingut el desvergonyiment de reaccionar a la cartolina embogint; potser és daltònic.
Si més no, Arnau no ha començat la segona part, rellevat per Yan Couto. Tampoc un irregular Miguel Gutiérrez, substituït per Valery. Però no hi ha hagut temps material perquè els canvis tinguessin efecte. Benintencionadament, com va explicar Míchel al "Som tossuts", el Girona continua confiant en Juan Carlos perquè sigui el "quart home" en la sortida de la pilota. El problema és que el manxec continua mostrant-se molt insegur en aquesta tasca i, com ha passat avui, això desemboca en pífies escandaloses. Després d'una simple cessió enrere, Juan Carlos ha regalat la pilota a Correa, que l'ha aprofitat (2-0, 47'). Un gol que ha deixat estabornits els gironins, que han vist com Nahuel Molina li oferia al porter visitant una opció per redimir-se (52'). Han estat els pitjors minuts dels de Míchel, que no ha volgut variar l'esquema amb tres centrals però ha jugat la carta de Stuani, substitut de Yangel.
Un dels principals atractius del futbol per a qualsevol aficionat, però, malgrat els maldecaps i les frustracions i les enrabiades que comporta, és el factor sorpresa. Cada partit pot comptar amb un guió encertat en què es rescata l'interès de l'espectador quan, a la pantalla, tot sembla tancat i barrat. El millor creador del Girona en els últims partits és Rodrigo Riquelme, que avui ha comptat amb una ajuda poèticament justa de Josema Giménez; el madrileny ha deixat anar una fuetada amb la dreta des de la frontal i el "charrúa" l'ha fregat i ha venut Oblak (2-1, 67'). De sobte, els acomodadors han deixat d'acompanyar espectadors a la sortida d'emergència.
Només dos minuts més tard, Castellanos, massa impetuós, ha culminat una contra amb un xut des de la frontal fàcil per a Oblak (69'). El Girona ha recuperat el pols del partit i ha tornat a treure la seva cara més brava. I ha tingut l'empat a centímetres; en una acció semblant a la del gol de Roro, l'imprescindible Aleix Garcia ha deixat anar una brutal castanya que Oblak ha desviat abans que fes tremolar el pal (76'). Només Morata, en un córner, ha mantingut les constants vitals de l'Atlètic. I els batecs "colchoneros" s'han aproximat a la taquicàrdia quan, un altre cop, Aleix Garcia ha connectat un tret balístic que, de nou, no ha esdevingut l'empat perquè Oblak l'ha desviat amb la punta dels dits. En aquest moment ja es podia sentenciar, sense por a la "boutade", que el Girona mereixia un empat que una estona abans era utòpic. Però, tot i els intents de Stuani, un cop més, els de Míchel han lamentat els trets al peu que s'han disparat a la primera meitat: aquest equip pot anar a més, però ha de solucionar urgentment la inconsistència a la rereguarda.