El Liverpool va derrotar el Madrid (1-0) en la final de 1981

El 27 de maig de 1981, Reial Madrid i Liverpool es van veure les cares en la 26a final de la història de la Copa d'Europa. Va ser a París, a l'estadi del Parc dels Prínceps. Els anglesos es van endur el trofeu gràcies a un solitari gol del defensa Alan Kennedy en el minut 82. Era el tercer triomf en la màxima competició continental dels d'Anfield Road, que ja havien guanyat les finals de 1977 contra el Borussia Mönchengladbach (3-1) i de 1978 contra el Club Bruges (1-0).

Abans d'arribar a París, el Reial Madrid havia eliminat el Limerick (Irlanda), el Honved (Hongria), l'Spartak de Moscou (URSS) i l'Inter de Milà (Itàlia). Per la seva banda, en el seu camí cap a França, els anglesos s'havien trobat amb l'OPS Oulu (Finlàndia), l'Aberdeen (Escòcia), el CSKA Sofia (Bulgària) i el Bayern de Munic (Alemanya). Els blancs tornaven a una final que no havien disputat des de l'any 1966, quan van derrotar el Partizan de Belgrad (2-1). Els anglesos vivien una dècada daurada en què van jugar cinc finals en nou anys.

El Reial Madrid, dirigit per Vujadin Boskov, va saltar a la gespa del Parc dels Prínceps amb el següent onze: Agustín, García Cortés, Sabido, Stielike, García Navajas, Del Bosque, Camacho, Ángel, Juanito -capità-, Santillana i Cunningham. En el minut 87, Pineda va substituir García Cortés. El Liverpool, que tenia com a tècnic Bob Paisley, va fer jugar, d'entrada, aquest equip: Clemence, Phil Neal -capità-, Alan Kennedy, Thompson, Hanse, Ray Kennedy, Lee, Terry McDermott, Souness, Dalglish i Johnson. També en el minut 87, Jimmy Case va entrar en el terreny de joc per Kenny Dalglish.  

El Reial Madrid intentava guanyar la Copa d'Europa després de quinze anys de sequera. Els blancs havien aconseguit l'últim títol el 1966 contra el Partizan de Belgrad (2-1). Des d'aquell vespre del 27 de maig de 1981, els castellans no han perdut cap final de la màxima competició continental.