El Nàstic triga a treure's la son de les orelles i només treu un empat al camp d'un Albacete fluix (1-1)
Després de la brillant victòria de la jornada anterior al camp del líder de Segona, l'Alabès (1-3), el Nàstic s'ha enfrontat aquest diumenge a una visita en principi més assequible, a l'Albacete, el dissetè classificat.
El partit, però, se li ha posat malament d'entrada a l'equip tarragoní, i no ha trobat la manera de fer un joc coherent durant els primers 60 minuts. Al contrari, a banda d'una xilena perillosa d'Emaná en el primer minut, la segona part s'ha distingit més per les ocasions dels locals, que han estat a punt de marcar amb una rematada a l'àrea petita de Paredes i un xut des de la frontal de Jona.
Entrada la segona part, el Nàstic ha tret un caràcter més incisiu que li ha permès fer contres perilloses. Quan més bé ho feia, després d'un llançament creuat de Naranjo, l'Albacete ha reaccionat ràpid i n'ha tret un penal força discutible: la repetició ha mostrat que Bouzon tocava la pilota, i no el peu del davanter basc, quan ha desviat l'intent de rematada. En tot cas, Jona ha transformat la pena màxima i ha avançat els manxecs al minut 64.
L'efecte del gol li ha durat poc, al Nàstic, que de seguida ha tornat al pla dels contraatacs. Tot i així, l'empat ha arribat en una jugada estàtica al minut 75, quan Emaná, en posició de davanter centre pur, ha caçat una centrada ideal a l'àrea petita.
Havent vist la derrota tan a prop, l'ambició visitant ha decaigut un cop ha vist que podia salvar un punt. S'ha limitat a esperar l'Albacete, que no ha sabut fer res més que penjar pilotes. En canvi, l'última del partit l'ha tingut l'equip català en el temps afegit: Emaná i Madinda s'han trobat sols davant Juan Carlos, i el porter ha encertat a tapar amb el cos i els braços les dues rematades.
Final amb un empat que ajuda el Nàstic a seguir esperançat en les zones d'ascens. L'Albacete es queda es queda al lloc disset.