El SOS del waterpolo català
La segona onada de la Covid-19 està ofegant el waterpolo. Un altre cop, clubs tancats. Un altre cop, sense recursos. Un altre cop, pluja d'ERTO, presents a tots els clubs. I en aquest context, tot i que la competició continua, és impossible fins i tot entrenar-se amb normalitat. Avui, a l'Atlètic-Barceloneta, davant la situació, entrenament voluntari. Hi han anat tots els jugadors, inclosos els dotze olímpics. Volen mantenir la il·lusió, però el futur fa por. Ho explica el porter internacional Dani López Pinedo:
"És la mort per a tots. Si nosaltres som el top i també estem patint, que no sabem com ens en sortirem... Imagina't els clubs de barri. Estem ofegats."
Els clubs se senten frustrats. Els "mariners" han adequat les instal·lacions, han creat zones "Covid-free"... Han fet tot el possible per frenar la pèrdua de massa social, que ha caigut el 25%. Expliquen que, tot i així, les afectacions de la pandèmia al centre han estat mínimes després de dedicar-hi una inversió de 250.000 euros. Però, tot i aquests esforços, segons el president de l'entitat, Julián García, no veuen cap comprensió per part de les autoritats.
Dimarts, els clubs catalans (la majoria) sol·licitaran l'aturada de les competicions, pel greuge clar que pateixen respecte a la resta, que sí que poden entrenar-se amb normalitat. La UFEC encapçala la revolta pel clar risc que explica el president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran:"Ni per part del Consell Superior d'Esports, que hauria d'haver tingut present tot això, i ho sap, ni per part de la Generalitat. El Procicat ha de tenir en compte que l'esport procura un bé per a la societat."
"El que està en greu perill, i ja fa temps que ho denunciem, és el model esportiu català. Si les nostres estructures esportives no tenen activitat i perden socis, difícilment podran mantenir el nivell per competir pels títols europeus o formar medallistes olímpics."
L'angoixa l'explica molt bé Maica García, internacional del Club Natació Sabadell, on els números ja no surten de cap de les maneres:
"Em sap molt greu pel club, que està fent molts esforços, per la selecció i per tot, per com està la societat. Entenc que ens hem de protegir del virus, però si només ens tanquem, ens tornarem bojos. L'esport és salut."
Tothom vol anar dia a dia i no patir més del compte. Però l'ombra dels acomiadaments definitius sobrevola molts clubs, sense capacitat de marge.