Elena Congost atura l'atletisme per tractar-se d'un càncer

Als circuits, a les pistes, als recorreguts de campionats durant un temps no es veurà el somriure d'Elena Congost. S'allunya també de micròfons i actes, però abans, en una entrevista al programa "Esport Club" del canal Esport3, ha volgut explicar els motius d'aquesta pausa. La salut passa per davant de tot.

Estic vivint un altre tipus de cursa en un moment complicat de salut de la meva vida. A vegades parlem de malalties, parlem de càncer i sona molt tabú, però és molt habitual i, res, ara toca apartar-se una mica, toca cuidar-se, toca mirar endintre i continuar.

Lluitadora de mena, l'Elena ha superat tots els entrebancs que s'ha trobat amb força i determinació. Una deficiència visual no va ser obstacle per fer el que més li agrada, córrer, fins al punt de participar a l'esdeveniment somiat per tot esportista, els Jocs. S'hauria pogut enfonsar, però no va passar, quan el COI li va prendre la medalla de bronze paralímpica que havia guanyat a París per haver ajudat l'assistent, Mia Carol, que patia fortes rampes i això va fer que perdés la corda que els unia. I ara batallarà contra un càncer amb el mateix esperit.

Per molt que ens cuidem l'alimentació. la nutrició, el descans al màxim no som persones que no ens puguin passar aquestes coses. El que sí que podem decidir és com afrontar aquestes situacions i jo ho faré amb força, empenta i el suport incondicional d'aquestes persones que ens envolten.