Els moviments de l'oposició a Laporta

A la primavera del 2026 hi haurà eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona i els moviments entre els grups opositors a Joan Laporta són cada vegada més freqüents. El darrer, el de la plataforma Suma Barça, que ha anunciat la seva voluntat de participar en una alternativa plural per articular una candidatura per a aquests comicis. Després d'una consulta feta a tots els seus membres, en què hi ha hagut una participació del 60%, Suma Barç, ha decidit per una majoria del 91%, contribuir a la construcció d'aquesta futura candidatura, juntament amb moviments com Seguiment FCB, Sí al Futur de Víctor Font i altres espais barcelonistes. Ricard Font ho ha explicat amb aquestes paraules:

"Aquesta candidatura ha de ser una alternativa oberta plural, transversal, que deixi enrere els ismes i aposti per tornar a fer un Barça gran, obert, global, un club dels socis i del que senten els colors. I des d'aquí fem una crida a altres moviments i persones a sumar-se al canvi, per tal de recuperar el Barça del sentiment, del cor i de la il·lusió."

En aquest sentit, dilluns 17 de novembre a la tarda hi ha previst un acte que tindrà per lema "El Barça que volem" i que servirà "per presentar un nou moviment transversal, amb personalitats i col·lectius molt diferents però que comparteixen l'objectiu de fer un Barça millor". No és encara la presentació oficial de cap candidatura unitària, però sí que en podria ser l'embrió. Hi assistirà el mateix Víctor Font, Seguiment FCB i Jaume Guardiola, que també té previst sumar-se a aquest moviment unitari. 

Però no tots els noms de l'oposició són partidaris d'aquesta aventura conjunta. Xavi Vilajoana, que va ser directiu a l'etapa de Josep Maria Bartomeu, presentarà el seu projecte en solitari el 27 de novembre.

"Si em presento, serà amb ganes de proposar, explicar i convèncer. No m'agraden els projectes Frankenstein. Cadascú ha de fer el seu camí i jo treballaré el meu." 

Caldrà veure quins camins segueixen altres noms relacionats amb l'oposició, com el de Joan Camprubí, de Som un Clam, o Marc Ciria.