Els psicòlegs esportius aconsellen: "Si es juga a porta tancada, cal preparar-se ja"

Sancions per incidents, mancances de seguretat o qüestions de salut pública, com el coronavirus. Jugar partits a porta tancada no és un fet nou, però és excepcional. Els especialistes coincideixen en què cal preparar els esportistes amb temps, com feia Xesco Espar quan utilitzava la megafonia del Palau Blaugrana per recrear ambients de màxima pressió en pistes rivals.

"Cal preparar-se des d'ara mateix. No es pot esperar el dia del partit a trobar-s'ho. El jugador està acostumat a trobar-se, al seu estadi, amb un fons colorit, dens. Si es juga a porta tancada, es trobarà un fons desangelat, i les referències d'espai que tenen els jugadors no seran les mateixes. És probable que hi hagi errades de rematades, de xuts a porteria, en els canvis d'orientació. I una altra idea que en cap cas substitueix el soroll del públic, però que pot ajudar a dissimular-ne l'absència, és augmentar la freqüència de comunicació entre els jugadors."

Xavi Lucas, amb una llarga trajectòria al futbol català, introdueix un matís.

"També és probable que jugadors que siguin més introvertits o més tímids de caràcter, en el moment que comencin a escoltar el que no escolten normalment, puguin patir una afectació. No crec que l'anàlisi de les conseqüències de jugar un partit a porta tancada s'hagi de centrar només en el resultat. Hi ha també una afectació sobre l'esportista."

I el migcampista barceloní Andrea Orlandi, a Xipre, va experimentar partits a porta tancada com a jugador.

"Arribes i no hi ha ningú al camp, la sensació és estranya, surts a escalfar i no hi ha gent... i durant el partit ho sents absolutament tot. Tot el que diu l'entrenador i potser no voldries escoltar, ho escoltes. I es fa tot molt estrany. Els partits que he jugat a porta tancada no m'han sortit gens bé."

Experts i jugadors, però, també matisen que si la visualització del partit a porta tancada no ha començat, és perquè, també, es preparen per a suspensions definitives.