Florentino Pérez no sap dir adeu a les llegendes madridistes

L'emoció de Ramos en el discurs contrastava amb la fredor amb Florentino Pérez en l'acte d'atorgar-li la insígnia d'or i brillants del Madrid. El central andalús deixa el club com una llegenda, però ho fa a contracor i gairebé per la porta del darrere.

Els comiats dels grans jugadors blancs no formen part dels èxits de Florentino Pérez com a president. El 2010, deia adeu Raúl, i ho feia en un Bernabéu que demanava la dimissió del president del Madrid.

Tampoc va ser especialment emotiu l'adeu d'Iker Casillas. Foto amb els trofeus en un Bernabéu amb només públic a la tribuna i fredor en les paraules del president.

Pitjor va ser el final de Cristiano Ronaldo, rebut com un heroi quan va ser fitxat i amb un comiat per carta abans de marxar a la Juventus. Més trist, impossible. Uns finals molt diferents dels de llegendes del Barça com Xavi o Iniesta, que van tancar una etapa amb el Camp Nou rendit als seus peus i agraint-los que siguin una part molt important de la seva història.