Francesc Vilajosana, el millor llançador de bumerang d'Espanya
Diu que és poesia en l'aire. Francesc Vilajosana, recent campió d'Espanya de llançament de bumerang --ho ha aconseguit per cinquena vegada--, explica els secrets d'aquest esport, tan minoritari i tan desconegut. D'entrada, el perquè del nom.
La paraula "bumerang", "Boo-merang", vol dir "torna pal". Penseu que és l'objecte volador més antic que existeix fet per l'home i l'home sempre ha volgut volar. És un art, és un esport. És una ciència.
Entrenar-se no és gens fàcil. Necessitaria dos camps de futbol per fer-ho en condicions. Per això, les sessions preparatòries es redueixen. Dels 200 metres a què podria llançar a 20 metres, en moltes ocasions. És un esport que sempre ha estat considerat més un joc. D'aquí que a Catalunya no s'arribi a la desena de practicants. Una cinquantena a tot l'Estat. Per ell també va començar així, com un joc. No l'hi ha ensenyat. Va començar als 12 anys i ho va fer tot sol.
A més de ser campió d'Espanya un any més, també ha fet el rècord d'Europa del màxim temps d'un bumerang a l'aire: 2 minuts i 59 segons. Una eternitat, i moltes vegades sense saber si el bumerang tornarà, tot i que Vilajosana diu que això només depèn de la manera de llançar-lo i del vent, i que s'ha de llançar agafant-lo per la punta. Per fer-ho es necessita una molt bona forma física i una bona tècnica. S'utilitza tot el cos.
Es gira la cintura, es recolza el pes del cos en una cama i el braç s'estira com si fos una javelina per llançar el bumerang fent que giri molt ràpid. Perquè duri molt a l'aire, el bumerang ha de ser molt lleuger, de fibra de carboni. Si es llança de la manera adequada i amb la tècnica suficient, aguanta un minut a l'aire, però, si agafa una mica de corrent tèrmic i vents calents, pot anar aguantant i aguantant.
Tot i que l'associem a un dels grans esports d'Austràlia, el bumerang més antic es va trobar a Polònia, fet d'una costella de mamut. Tenia entre 20.000 i 25.000 anys. També se n'han trobat de molt antics en països com l'Índia --on algun era de metall--, i a Sud-amèrica, als Països Baixos o a Egipte.
Tutankamon tenia un cofre ple de bumerangs, a la seva tomba. El van enterrar amb els seus bumerangs preferits. Al Museu del Louvre de París també n'hi ha un d'antiquíssim, que està fet amb un ullal d'hipopòtam.
No hi ha un mercat d'objectes com aquests. Els millors bumerangs són els que fabriquen els mateixos llançadors. Ell se n'ha fet un miler. Han d'afavorir el vol i el retorn, i poden tenir moltes formes, materials i colors. Francesc Vilajoana en té uns 200, penjats al bar de Marganell, al Bages, on treballa. Com és natural, ell creu que un bumerang és un objecte ple de màgia.