Jordi Toda, entrenador de Marta Galimany: "Vaig deixar la competició per una cardiopatia"

Jordi Toda és l'exitós entrenador --a més de parella-- de Marta Galimany i encara li costa fer-se a la idea que junts han trencat el rècord d'Espanya femení de marató. Però abans de ser entrenador ell mateix havia estat atleta. Una activitat que va haver de deixar per una cardiopatia.

De jove, el Jordi havia fet atletisme, i fins i tot s'havia enfilat als podis dels campionats de Catalunya, des d'aleví fins a sub-23. Durant els anys de carrera universitària s'entrenava al CAR de Sant Cugat amb talents a escala mundial. Això va ser mentre estudiava, però així que va acabar la carrera de Geologia va deixar d'entrenar-se, va buscar feina i va començar a construir el seu futur fora de l'esport, muntant una empresa pròpia.

En la crisi immobiliària del 2008, amb 30 anys, es va adonar que necessitava l'atletisme per sentir-se bé físicament. Es va tornar a entrenar, va tornar-se a posar en forma i fins i tot va poder pujar a un podi català de 1.500 metres en categoria sènior, l'únic podi que li faltava, i llavors va voler canviar el mig fons per proves de fons: la mitja marató i la marató.

El diagnòstic, inesperat

Es va fer una prova d'esforç abans de debutar en mitja marató per assegurar-se que tot estigués en ordre. Va ser aleshores quan li van trobar una valvulopatia. Tenia la vàlvula aorta bicúspide (només tenia dos vels, quan n'hauria de tenir tres), no feia bé la seva funció i ja se li havia dilatat l'arrel aòrtica.

"En un primer moment, els metges em van parar totalment, em van dir que no pugés escales, que no fes cap esforç. Jo em trobava millor que mai, i aquella notícia em va destrossar. Em vaig enfadar moltíssim, no em podia creure el que em deien. Em va caure el món a sobre en aquell moment."

Més endavant el van derivar al doctor Serra Grima, un prestigiós cardiòleg esportiu, i li van fer més proves. Va concloure que l'esport no era cap risc per a ell, però s'havia de mentalitzar que al cap d'uns anys, segurament abans de complir els 40, l'haurien d'operar a cor obert per substituir la vàlvula abans que la insuficiència aòrtica provoqués una insuficiència cardíaca, que llavors no tindria solució.

S'hauria de sotmetre a revisions periòdiques cada 6 mesos, i quan els metges ho veiessin oportú, hauria de passar per quiròfan.

"Lluny de preocupar-me, aquella notícia em va animar a viure aquells últims anys de poder córrer intensament i em vaig proposar que abans de l'operació havia de viure l'experiència de córrer una marató. Van ser uns anys molt intensos i plens d'emocions, vaig gaudir de córrer sense pressions com mai havia fet… Ja no importaven els resultats, ni si tenia talent o no, tan sols es tractava de poder gaudir corrent."

Marta Galimany entra en escena

Durant aquests anys de disfrutar com un nen corrent va començar la seva relació de parella amb Marta Galimany. Ella, aleshores, era una noia que havia començat a córrer a la universitat sense cap pretensió. Era una noia normal i que encara no destacava pels resultats. Tots dos van gaudir d'uns anys entrenant-se plegats vivint-ho tot intensament.

"Suposo que ella veia que m'apassionava tant córrer que va voler que jo li fes d'entrenador, si bé el seu motiu era que sabia que tard o d'hora a mi se m'acabarien els anys de competicions i ella volia regalar-me més anys de passar-m'ho bé a la pista d'atletisme. 'Si no és corrent, que sigui fent d'entrenador', devia pensar ella. Primer li vaig dir que no, perquè no tenia la titulació adequada, però finalment vaig haver de cedir i formar-me com a entrenador."

Abans d'operar-se del cor va poder córrer una marató. Va ser a Barcelona i la va viure molt intensament. La Marta l'animava a tot arreu i la va poder acabar en 2.38.47. "No és res de l'altre món, però per a mi, en aquella situació, va significar moltíssim. En arribar vam plorar tots dos i ens vam fondre en una abraçada."

Sabien que seria la seva última competició. Sabien que n'havien gaudit plegats i que eren afortunats d'haver-ho pogut fer, i que ja tocava pensar en l'operació. Era conscient que després podria fer esport moderat, però no competicions. El van operar als 37 anys.

"Quan em vaig despertar de l'anestèsia, la Marta em va dir: 'Jordi, a partir d'ara jo correré per tots dos. Tu entrena'm tan bé com sàpigues i en gaudirem plegats'."

I des d'aquell dia ja han passat 8 anys. La Marta ha aconseguit el que s'havia proposat, no tan sols batre el rècord d'Espanya, sinó que el Jordi pugui seguir vivint intensament l'atletisme al seu costat, ara com a entrenador.