Julian Alaphilippe, campió del món de ciclisme en ruta a Imola

El campionat del món de ciclisme en ruta ja té guanyador. Es tracta del francès Julian Alanphilippe, que amb un atac demolidor a les últimes rampes de Gallistera s'ha posat el mallot de l'arc de Sant Martí. El francès ha estat el més ràpid, al davant de Van Aert i Marc Hirschi, plata i bronze, respectivament.

El francès Julien Alaphilippe sorprenia els principals favorits al títol en el tram final de l'ascensió a Gallisterna, una ascensió amb rampes superiors als 13% i era capaç de mantenir el marge fins a la meta. Un avantatge que oscil·lava entre els 10 i els 15 segons i que la falta d'organitzador del grup perseguidor significava que el francès consolidés el marge i es proclamés, per primer cop, campió del món. La plata se la penjava el gran favorit, el belga Woult van Aert, i el bronze el jove suís de 22 anys Marc Hirschi. Alejandro Valverde era l'espanyol més ben classificat, en vuitena posició.

La cursa ha començat amb una escapa formada per set ciclistes que han arribat a disposar de fins a 7 minuts de marge. De mica en mica el grup s'ha anat disgregant fins a quedar només dos homes al capdavant: l'alemany Koch i el noruec Traeen. La distància dels capdavanters s'ha anat retallant a mesura que passaven els quilòmetres. L'equip danès, que defensava el títol conquerit l'any passat per Mads Pedersen, ha portat la iniciativa en la captura dels dos escapats. Quan faltaven 70 quilòmetres, l'avantatge s'ha reduït fins als 37 segons. L'equip francès ha pres el relleu dels danesos en l'operació captura, un canvi de ritme que ha significat que el pilot s'anés retallant cada cop més. L'ascensió a Gallisterna, el punt més dur del circuit mundialista d'Imola, ha estat determinant en la captura e Koch i Traeen, que s'ha fet efectiva quan restaven 69 quilòmetres per al final. Començava el Mundial de veritat.

El grup entrava al circuit d'Imola amb l'equip francès portant el pilot en filera, mentre que l'equip belga, amb un dels favorits, Wout van Aert, plata en la contrarellotge, anava al darrere dels francesos sense fer cap mena de desgast. Les dues últimes voltes serien determinants en la sort del Mmundial, amb més de 5 hores de cursa a les cames. Tadej Pogacar, vencedor del darrer Tour, es despenjava del pilot amb problemes mecànics, i s'ha vist obligat a canviar de bicicleta. Finalment, però, entrava en el pilot, això sí, després d'un gran esforç. Bèlgica, conscient del seu potencial, decidia posar-se al capdavant per controlar la cursa per evitar sorpreses. L'equip espanyol, amb Valverde de líder, també es començava a deixar veure en el moment decisiu del Mundial, acostant-se a la part capdavantera del grup. La penúltima volta servia per endurir el ritme de la cursa per part de les seleccions amb candidats a la victòria. L'objectiu era castigar les cames dels candidats i eliminar rivals abans d'entrar en la darrera volta, la que decidiria, definitivament, quin ciclista lluirà durant la pròxima temporada el mallot amb l'arc de Sant Martí.

El penúltim pas per Gallisterna servia perquè Tadej Pogacar llancés un atac que sorprenia les seleccions dels favorits. Un atac que no servia per fer forat gràcies al bon treball dels belgues, que se sentien favorits. Coronava amb menys de 10 segons de marge, però el grup no ha arribat a contactar i l'eslovè ha ampliat el marge fins als 14 segons en el descans cap a Imola. Pogacar, de tenir una avaria amb canvi de bicicleta inclòs, a liderar la cursa en un tres i no res. Una acció gens habitual en un Mundial, intenta guanyar-lo en un atac de lluny. De tota manera, ja es va poder veure en la prova femenina, quan Anna Van der Breggen va guanyar el títol després de 41 quilòmetres d'escapada.

El vencedor del Tour començava la darrera volta, els últims 29 quilòmetres del Mundial, amb un marge de 26 segons respecte al grup perseguidor. El que havia semblat un atac sense gaire convicció en l'ascensió a Gallisterna, metre a metre s'ha anat consolidant davant la sorpresa dels equips amb els principals candidats al títol. El jove eslovè, de 22 anys acabats de fer, tornava a posar en escac el ciclisme mundial. A banda de la classe que tresoreja, Pogacar tornava a demostrar la confiança en les seves forces i la seva mentalitat ofensiva. La cursa passava a ser una veritable partida d'escacs. El grup no deixava anar més enllà el marge de Pogacar, però calia veure quina selecció seria el que agafaria la responsabilitat en el tram més dur del circuit per tirar avall l'escapada de l'eslovè. Tom Domoulin ha estat l'encarregat de dirigir la captura de Pogacar, i a falta de 22 quilòmetres, enllaçava amb Pogacar. Començava una nova cursa. Les hostilitats es començaven a trencar i els italians es començaven a deixar veure. Quan faltaven 15 quilòmetres. un grup amb Van Avermaet, Alaphilippe i Pello Bilbao, entre d'altres, agafaven uns metres de marge, els dubtes feien que agafesssin uns metres, fins que la selecció belga les ha dissipat i es tornaven a reagrupar.

La darrera pujada a Gallistera es podia convertir en jutge del Mundial. El campió olímpic Van Avermaet marcava el ritme de la darrera ascensió a Gallistera, però era el suís Hirschi qui contraatacava, mentre que l'equip espanyol es quedava sense presència entre els més forts en l'ascensió. A la part final de l'ascensió, Kiatkowski era qui atacava, però el canvi que feia mal era el de Julian Alaphilippe. Tot passava a Gallisterna i a 12 quilòmetres de meta. Al darrere Fuglsland, Roglic, Van Aert, Kwiatkowski i Hirschi, amb una diferència que oscil·lava entre els 10 i els 15 segons. El francès mantenia un marge de 15 segons en l'entrada al circuit d'Imola, on estava instal·lada la meta. La falta d'acord en els seus perseguidors ha servit per mantenir el marge, i ha entrat al darrer quilòmetre amb 16 segons de diferència.

Alaphillipe, vencedor de la Milà-San Remo d'aquest any tan estrany, arrodonia la temporada amb el mallot de l'arc de Sant Martí, després de guanyar la egona etapa del Tour i vestir la túnica daurada durant una jornada. França tornava a guanyar un Mundial després que Laurent Brochard l'aconseguís el 1997, fa 23 anys. La plata ha estat per al gran favorit, el belga Woult Van Aert, i el bronze per al suís vencedor d'etapa al Tour Marc Hirschi. El millor espanyol classificat, Alejandro Valverde, acabava en vuitena posició.