Kilian Jornet avisa: el trail s'allunya de la muntanya i s'acosta al luxe

Kilian Jornet ha aixecat la veu alertant sobre la forta industrialització que viu el trail running, Les curses de muntanya són un fenomen global que els últims anys ha eclosionat de manera incontestable. El nombre de participants no han deixat d'augmentar, fins al punt que el sector s'ha convertit en un autèntic negoci amb nous actors, més inversió i un entramat comercial cada vegada més potent.

L'ombra dels Jocs Olímpics

El trail podria entrar en el programa olímpic del 2032, però Jornet alerta que ser olímpic no garanteix ni més participació ni més popularitat. El model olímpic exigeix circuits curts i estandarditzats, allunyats de la naturalesa salvatge del trail, lluny de la muntanya real i de la varietat tècnica que defineix el trail.

"Ser olímpic no garanteix res: ni més participació ni més popularitat."

L'encariment extrem

Fa 20 anys ningú vivia del trail; avui, un centenar d'atletes poden professionalitzar-se, sobretot gràcies als patrocinadors, no als premis. 

La crítica més contundent de Jornet apunta al model econòmic: el trail s'està "convertint en un esport de rics". Amb inscripcions que superen els 300 o 500 euros i equip obligatori que pot costar el mateix, Jornet denuncia un panorama que deixa fora els corredors joves i les curses petites. Segons el corredor, un esport que va néixer del territori i de les comunitats locals està cedint davant les grans franquícies i els circuits privats.

És un dels punts més crítics. Jornet denuncia que el trail s'està convertint en un esport de rics, amb:

• Inscripcions de 300-500 euros
• Equip obligatori (que pot sumar 500 euros més)
• Viatges, mínimes de classificació i logística cada cop més cars

Segons el corredor, això expulsa els participants joves i locals i perjudica les curses petites, que no poden competir amb les grans franquícies.

A això, s'hi suma la progressiva desaparició de les curses tècniques. La massificació, les assegurances i la falta de criteris unificats estan convertint proves històriques en recorreguts més segurs, però també més descafeïnats. Jornet avisa que, sense un sistema que classifiqui la dificultat tècnica, les curses de muntanya podrien esdevenir "un cros llarg amb desnivell".

Antidopatge insuficient

També encén el focus sobre el dopatge. Amb més diners en joc, creix la temptació i el nombre de positius, mentre el trail encara no disposa d'un sistema de controls fiable fora de competició. Una deficiència que, segons ell, cal corregir amb urgència.

El pes creixent de la Xina

La Xina i el sud-est asiàtic s'estan convertint en el motor econòmic del trail, amb milions de practicants i curses molt lucratives. Jornet destaca que els grans circuits ja hi destinen més premis i més proves, i els corredors xinesos, cada vegada més competitius, guanyen presència internacional.

Jornet no es limita a veure els punts a millorar, també identifica oportunitats. El català celebra l'avenç de la participació femenina i el creixement de les comunitats locals que mantenen viu l'esperit del trail. Però el missatge és clar: el futur dependrà d'equilibrar la globalització amb l'accessibilitat, i de preservar l'essència d'un esport nascut per córrer a la muntanya, no per desfilar per circuits prefabricats.