La banda dreta del Barça té nou amo: Adama Traoré
Adama Traoré va sortir al Camp Nou amb els braços oberts, recitant alguna pregària. I els déus del futbol la van escoltar, en el dia del seu redebut a l'estadi barcelonista. La Premier ha fet créixer aquell jovenet que va marxar fa uns anys de Barcelona, i contra l'Atlètic va demostrar una gran personalitat.
Xavi vol atreviment en els extrems i Adama en va sobrat. El primer lateral a comprovar-ho va ser Mario Hermoso, a qui Traoré va amargar la tarda. La seva arrancada explosiva li permetia guanyar un parell de metres en un tres i no res. Carrasco es va atrevir a desafiar-lo amb una sotana deliciosa i la venjança d'Adama va ser demolidora. Ho va pagar Hermoso. Uns minuts més tard, cara a cara una altra vegada. Tots dos aturats, i explosió cap a la dreta per deixar el madrileny clavat i servir el 2-1 a Gavi. Era la primera assistència de la fletxa de l'Hospitalet.
Adama es va moure bé en espais curts i quan en va voler de grans se'ls va buscar. I va demostrar que, corri per on corri, serà difícil seguir-lo. Els seus esprints van accelerar el pols del Camp Nou. En sala de premsa, Xavi va elogiar el partit de l'extrem català.
Adama és d'aquells jugadors que marquen la diferència. És un extrem pur i, per tant, el volem ben obert a la banda. Té molta facilitat per encarar. Té molta força, molta potència... És un gran fitxatge i estic convençut que ens aportarà moltes coses.
Traoré va acabar satisfet del seu partit però va expressar un missatge inconformista.
Estic content. Molt content d'haver pogut executar el que em demanava l'entrenador. Però encara puc fer les coses millor. Aquesta és la meva mentalitat per poder continuar creixent.
A "LaTdT" de Catalunya Ràdio, van resumir amb aquestes dades els 61 minuts que va jugar Adama: 31 intervencions, amb 8 un contra un (6 bé i 2 malament), 4 centrades, 3 recuperacions, 2 pilotes perdudes i 1 assistència.
Quan el van canviar, Adama encara va tenir temps de plantar cara als jugadors de l'Atlètic que li demanaven que marxés més ràpid. No volia. Pel resultat, i perquè volia assaborir l'ovació d'una afició que no va enyorar gens Dembélé.