La commovedora carta de la revelació Diomande a la seva germana que veia el futur

"Estimada Roxane". Així comença la commovedora carta que Yan Diomande ha escrit a la seva germana, que va morir quan tenia 15 anys.

La missiva, publicada al portal The Players Tribune i escrita des del Mundial, serveix perquè l'extrem de la Costa d'Ivori expliqui a la Roxanne els canvis que ha viscut en els darrers anys. Poc s'ho podien esperar quan l'extrem de l'RB Leipzig i dels Elefants, una de les sensacions de la Copa del Món 2026, s'escrivia amb retolador "Ronaldo 7" al darrere d'una samarreta falsa del Manchester United.

El primer futbolista amb qui el comparaven, però, no era el portuguès: "Em posaven el sobrenom de Roberto Carlos per la força amb què xutava i jo m'enfadava perquè CR7 era el meu ídol." Amb frases com "no sabíem si érem rics o pobres, només coneixíem la felicitat", el davanter de 19 anys descriu una infantesa humil a Abidjan: "Recordes 25 persones dormint en una casa? Jo mirava futbol a les fosques i somiava."

Diomande recorda quan va tenir les primeres botes --"no me les treia per dormir"-- i va deixar de jugar a futbol amb "sandàlies de plàstic blanc". No les ha llençat. De forma emotiva, assegura que, per nostàlgia d'aquells temps, se les torna a posar quan torna a casa.

Aleshores la seva germana va ser la primera que va creure en ell. Renyava els amics per haver-se entrenat poca estona: "Per què heu parat d'entrenar? En Yan no us comprarà cotxes. Heu de seguir treballant." Com si veiés el futur, li deia que seria el pròxim Cristiano, i millor que Mbappé. Però encara li faltava experimentar les decepcions dels Estats Units, on va traslladar-se a estudiar amb 15 anys i on també va ser rebutjat per equips filials de l'MLS.

"El meu visat havia caducat. El meu somni s'havia acabat. Em van enviar de tornada a l'Àfrica i vam plorar junts."

Malgrat això, faltaven poques setmanes perquè un club modest del centre de l'Estat com el Leganés li donés una oportunitat que no desaprofitaria. A Madrid va conèixer la notícia de la mort de la Roxane: "Allò va ser quan tenia emocions. Ara no sento res", assegura en un dels passatges més impactants del text. De tot això no fa ni 2 anys.

Amb els anys Diomande ha arribat a la conclusió que no vol ser ric ni tenir cotxes, només triomfar al futbol per demostrat al món que la seva germana tenia raó. No li agrada el que "fan els diners amb la gent i amb les famílies":

"Quan era al Leganés, tot el que guanyava ho enviava a casa. Va arribar un punt en què ja ni tan sols volia diners. Només era una càrrega. No van deixar de demanar-m'ho. Suposo que pensaven que ja era milionari. Ni tan sols tenia un pis. Vivia al camp d'entrenament en una habitació sense televisió. Només futbol i dormir, futbol i dormir."

"M'asseguraré que no s'oblidin de tu"

A la carta, plena de detalls biogràfics, com quan va descobrir que, a Alemanya, arribar a l'hora volia dir ser impuntual i va començar a arribar 90 minuts abans als llocs.

Diomande s'atreveix a confessar alguns pecats de quan era nen al país africà que serveixen per ser conscients dels contrastos d'una vida de pel·lícula. Amb 9 anys, per exemple, reconeix haver robat un parell de patates seguint un pla comparable a l'"atracament d'un banc": "Ni tan sols eren bones; però tenien un gust increïble."

El ràpid davanter tanca la carta prometent a la Roxane que, per ella, aprofitarà l'oportunitat de ser a l'aparador del Mundial: "M'asseguraré que no s'oblidin de tu". I se n'està sortint: el desitjat per tants clubs Diomande va ser escollit MVP en el seu debut a Filadèlfia, contra l'Equador, al mateix país on no el van voler com a futbolista.