La fiscalitat també juga: ser futbolista és més car al Barça que al Madrid
Ivan Cabeza, economista i professor del departament d'Economia i Empresa de la UB, ha explicat al programa "Onze", d'Esport3, les condicions que s'apliquen a l'hora de pagar l'IRPF en el cas dels futbolistes.
Com funciona el model IRPF
A Espanya, l'IRPF es divideix en dues parts:
· Tipus impositiu estatal: És el mateix per a tot l'Estat.
· Tipus impositiu autonòmic: Cada comunitat autònoma pot fixar el seu.
Tots els futbolistes paguen el mateix en l'àmbit estatal (24,5%). La diferència entra en els tipus autonòmics: per exemple, Madrid té un tipus molt més baix (20,5%) comparat amb Catalunya (25,5%), cosa que fa que en conjunt es paguin 5 punts percentuals menys a Madrid per a rendes molt altes.
Això afecta la fiscalitat d'esportistes d'elit, molt ben remunerats, i pot influir a l'hora de fer fitxatges perquè té implicacions en la seva remuneració segons on resideixin.
Menys competitius a Catalunya
Ivan Cabeza ha explicat que, fiscalment, es podria dir que és "pitjor jugar al Barça que al Madrid", si es parla només d'impostos sobre la renda (IRPF) per a sous molt alts. Això aplicaria en grau més baix a futbolistes de l'Espanyol o el Girona, i també a l'altra banda de la balança, el Getafe, Rayo Vallecano o Atlètic de Madrid.
En un exemple d'un futbolista del Madrid que guanya 40 milions d'euros anuals, versus un del Barça que cobra el mateix, la diferència anual que hi hauria en 6 anys de contracte són gairebé 2 milions d'euros anuals: 12 milions més a la butxaca del jugador que jugués al Madrid respecte al que jugués al Barça:
Diferència: a Catalunya, un jugador que fitxi pel Barça, per exemple, pagaria 5 punts més en impostos. Què implica això? Doncs, per una banda, futbolistes i agents poden preferir comunitats amb fiscalitat més baixa, com Madrid. Això alimenta també el debat sobre si hi ha competència fiscal entre comunitats.
A banda, les diferents comunitats poden aplicar deduccions i bonificacions, com per exemple la "llei Mbappé" o la "llei Beckham", que pot afavorir la fiscalitat d'esportistes estrangers o amb contractes especials, i que intenten fer la comunitat en qüestió més atractiva fiscalment per a futbolistes estrangers.
Aquesta situació genera un al·licient extra per fitxar per un club de la Comunitat de Madrid abans d'un club de Catalunya. No tots els clubs parteixen de les mateixes condicions a l'hora de pagar la nòmina d'un futbolista, un fet que faria que el club situat a Catalunya sigui menys competitiu que el situat a Madrid, lleis Mbappé a banda.