La història d'un final de mercat caòtic: Griezmann va deixar de ser blaugrana a les 23.58

El dia va començar amb la intenció del Barça d'intercanviar Griezmann per Joao Félix. A l'Atlètic de Madrid li interessava l'operació des del punt de vista esportiu -el Cholo Simeone n'era el principal valedor-, però no tant des de l'econòmic.

El conseller delegat i un dels màxims accionistes del club, Miguel Ángel Gil Marín, no va autoritzar el president Enrique Cerezo a fer l'intercanvi jugador per jugador ja que la diferència de salaris perjudicava els interessos del seu club. A més, aprofitant les seves especials característiques tècniques, va tenir por que Joao Félix trobés un bon hàbitat al Camp Nou per triomfar.

Davant la pressió de Simeone i descartada l'opció Joao Félix, el Barcelona va començar a pensar en un traspàs de Griezmann a l'Atlètic de Madrid. Els matalassers, per abaratir l'operació, van oferir Saúl Ñíguez, primer traspassat i després, cedit, però ningú al Barcelona tenia interès en el migcampista internacional espanyol.

Així que, finalment, l'Atlètic va acceptar la darrera proposta: cessió per dues temporades amb l'obligació de compra si, com s'espera, el rendiment del francès és òptim -amb variables molt fàcils de complir-, per una xifra al voltant dels 40 milions d'euros.

El Barcelona es desfeia del seu salari més important i l'Atlètic de Madrid recuperava un dels seus darrers mites. L'operació blaugrana es va tancar a les 23.48 i la madrilenya, a les 23.59.40, a vint segons del tancament del mercat.