Ladimir Mayorov, la joia del ping-pong català, és el crac del Cassà
Ladimir Mayorov té 10 anys i juga com un adult. De fet, juga contra adults, a la Divisió d'Honor, la segona categoria del tenis taula estatal. Defensa els colors del TT Cassà, un club molt jove i en plena progressió, on Svetlana, la seva mare, és entrenadora. Porta el tenis de taula a la sang, perquè els seus pares en van ser professionals, i continuen dedicant-s'hi com a tècnics. El Ladimir té clar que vol seguir els seus passos.
"Els meus pares m'ho han ensenyat tot. Els estic molt agraït, i vull ser com ells, m'agradaria ser professional i guanyar uns Jocs Olímpics."
El Ladimir és un jugador molt precoç, però ja va pel bon camí. Acaba de guanyar a Lieja el Masters europeu sub-11, un campionat d'Europa oficiós de la categoria. És el número 1 estatal de la seva edat, benjamins, però també d'alevins, que són dos anys més grans.
La guerra d'Ucraïna, una qüestió tabú
El seu pare, Eduard, nascut a Kíiv, va ser internacional per l'antiga Unió Soviètica i després va defensar la samarreta de la selecció ucraïnesa. La mare, Svetlana, va ser campiona d'Europa per equips amb Rússia. El conflicte actual entre els dos països és present a casa dels Mayorov, però l'Eduard té molt clar que aquest és un tema que han d'evitar.
"Intentem no parlar-ne gaire, perquè la meva dona és russa i jo ucraïnès. No volem que això afecti el nostre fill. El Ladimir és català i, quan hem anat a Ucraïna, per ell és com anar de turisme, a un país estranger. Per nosaltres, és molt trist que dos països germans com Rússia i Ucraïna estiguin en guerra."
Actualment, l'Eduard entrena el Club Amics de Terrassa, que també milita a la Divisió d'Honor. És a dir, que té com a rival l'equip del seu fill. La temporada passada això va generar una situació incòmoda.
"Ens jugàvem l'ascens a la Divisió d'Honor i ens va tocar contra el Cassà. Ho vaig passar molt malament, perquè a l'equip rival hi havia el meu fill. Els vam guanyar i va ser dur per a mi, però per sort ells van poder pujar en la repesca i tot va acabar bé."
Ladimir té al davant un gran futur, però el tenis de taula és un esport amb molt sacrifici i poca recompensa. Els seus pares ho saben, i entenen que, abans de fer-se jugador professional, ha de créixer com a persona.
"Ja sé que el primer són els estudis, però trec molt bones notes i m'agrada molt estudiar. També m'agrada jugar a futbol, però el meu esport preferit és el tenis taula, perquè si guanyes o perds sempre depèn de tu."