Lamine Yamal: "M'encanta el futbol, no hi jugo per diners"

Lamine Yamal no deixa de ser notícia. Poques hores abans de jugar contra Anglaterra a la Nations League, el blaugrana ha parlat amb The Guardian i ho ha fet sense pèls a la llengua i deixant clar el que pensa. 

"M'encanta el futbol. No hi jugo per diners, hi jugo perquè m'agrada. Els jugadors que s'obsessionen amb els gols o les assistències no gaudeixen. Jo hi jugo per la diversió, per driblar, per jugar d'un toc, de dos, per fer que un company que no ha marcat, marqui. Per la felicitat dels aficionats. Arribo a casa i dic: 'M'ho he passat genial!'."

Ha parlat de la final del Mundial contra l'Argentina, de com la va viure i de l'abraçada final amb Leo Messi. Un relleu generacional entre els dos jugadors.

"Li vaig donar les gràcies per tot el que ha donat al futbol. No faig les coses per quedar bé a la foto, això venia de dins."

El català ha parlat de la famosa foto de l'argentí banyant-lo de petit.

"Li vaig demanar que no tragués aquella foto. Una vegada la va posar al Facebook i li vaig dir que l'eliminés. Les comparacions eren massa fàcils, la gent només parlaria d'això. Volia ser Lamine, no volia ser Messi. Només volia arribar on pogués arribar."

Ha parlat de la seva família i la seva reacció quan va acabar la final del Mundial.

"La meva família estava tan feliç! El problema és que no saben el que és perdre. Vaig a l'Eurocopa i guanyo. Vaig al Mundial i el guanyo. Sembla fàcil. Vaig pensar: 'Quan no guanyi es pensaran que soc horrible'."

El blaugrana ha estat el jugador més jove de guanyar una Eurocopa, amb 16 anys, i un Mundial, amb 18, i ara també podria ser el més jove d'emportar-se la Pilota d'Or.

"Sincerament, no és només aquest any que estic a un nivell de guanyar la Pilota d'Or, ja fa més temps. Tothom ho sap, saben que soc diferencial. Crec que la gent deu pensar: 'Lamine té 19 anys i el guanyarà en algun moment, així que diguem-ne un altre...' Jo només he de guanyar, guanyar i guanyar i arribarà un moment en què no hi haurà debat."

Però Lamine toca de peus a terra i deixa clar que, tot i que la fama li ha arribat molt jove, no en presumeix.

"Mai diré: 'Qui ets tu? Jo he guanyat el Mundial.' Només ho farien persones estúpides. Sé que el futbol és el 0,000001% de la vida."

Ha deixat clar que no tothom el coneix realment.

"Només el meu cercle més proper sap què penso i com soc. La gent no en té ni idea. Vaig créixer en un barri on com menys sap la gent de tu, més feliç ets i més tranquil·la és la teva vida. Òbviament m'agrada la vida d'un futbolista, però també m'agradaria viure en pau, una vida normal. El més a prop que hi puc arribar és que la gent sàpiga el mínim possible. Si publico alguna cosa, he de saber que puc afrontar el que vingui. Al principi em molestava llegir coses perquè no ho entenia. Em feia mal, però ara ja no m'afecta."

També ha parlat de la pressió que moltes vegades té.

"Hi ha moments en què m'agrada la pressió. M'agrada sortir al camp quan s'espera molt de mi. Però hi ha un altre tipus de pressió que no té a veure amb el que diu la gent, ni amb el futbol, és la vida."

El Barça li ha aportat moltes coses a la vida.

"El Barça em va donar control, comprensió, intel·ligència. Al parc no hi ha intel·ligència, vas contra l'oponent i després tornes enrere. Jo això ho tinc. Si no hagués vingut d'on vinc i no hagués estat a la Masia, no seria com soc."

Ha parlat dels esforços dels seus pares perquè ell hagi pogut jugar a futbol. Ara està tranquil perquè sap que, si necessiten qualsevol cosa, els podrà ajudar.