Lamine Yamal: "Soc un atleta que entreté, el meu objectiu no és trencar tots els rècords"

Lamine Yamal és cada vegada més conegut mundialment gràcies a la seva màgia amb la pilota. En aquest cas ha visitat el prestigiós programa "60 minutes", on el jove extrem mataroní ha donat detalls sobre la seva vida actual, però també ha contestat preguntes sobre el seu entorn o els seus inicis com a jugador, entre d'altres.

Un gran objectiu, més enllà de marcar gols

El dorsal 10 del Barça ha deixat clar que les estadístiques no són la seva gran obsessió, que té altres objectius més importants a complir fora dels gols i les assistències:

"Mai he sigut una persona que quan surt al camp pensa que ha de marcar quatre gols o donar tres assistències. En canvi, sí que penso que vull disfrutar, que vull fer el que vaig aprendre ahir, que vull fer el que feia a la plaça, que vull que la gent es diverteixi. Si puc marcar molts gols, millor; però el futbol va més enllà."

Lamine s'ha descrit com un jugador divertit, que juga per donar espectacle i que no té com a objectiu principal trencar rècords o marcar milions de gols, sinó que vol que els nens vulguin ser com ell. En aquest sentit, té clar quin superpoder li agradaria tenir en el món del futbol:

"M'agradaria poder canviar el dia a la gent. Si algú està trist i va a veure el partit, que em vegi jugar i se senti millor quan torni a casa."

Entorn i pressió, elements clau

Sobre la gent que el rodeja, el jove futbolista ha afirmat que és cuidat per moltes persones en el seu cercle, però que n'hi ha una a la qual fa cas per sobre de totes:

"La veritat és que totes les persones del meu cercle saben dir-me que no. Si vull sortir: no. Si vull anar a menjar fora: no. La pregunta és: a qui li faig cas? A la meva mare."

Sobre la seva mare també ha afirmat que l'última vegada que va sentir por va ser quan va tornar a casa seva després de les seves últimes vacances, perquè assegura que passar molt temps fora de casa ja és motiu perquè li digui qualsevol cosa.

Tot i que sí que ha sentit por, Lamine assegura que mai ha sentit pressió i que no sap si arribarà a sentir-la:

"La pressió és mental i és una sensació que no tinc dins, que mai he tingut. Sento que els meus pares sí que han tingut pressió, eren joves i havien de tirar endavant una família. Això sí que és pressió, i de la dolenta, jo no puc sentir pressió per jugar a futbol."

Convençut del seu camí

Tot i que hi hagi gent que afirmi que l'estrella de Rocafonda està anant massa ràpid, ell té clar què els diria:

"Els diria, per exemple, que si tens un lloc de treball i t'ofereixen ser-ne el cap, què li diries?... Vaig molt ràpid o no? Doncs allà tens la meva resposta."

En línia amb aquesta confiança, també ha deixat un missatge graciós quan li han preguntat sobre què sent regatejant laterals amb 10 o 15 anys més que ell:

"Penso que tenen amics, clar. Si jo fos lateral, no m'agradaria que un jugador molt millor que jo se n'anés tota l'estona de mi. Li diria que frenés una mica, que després els meus amics em farien mems."

També li han preguntat sobre el carnet de conduir, tasca que assegura que està estancada, ja que no estudia d'ençà que va acabar l'ESO. Tot i això, Lamine Yamal intentarà conduir el Barça cap a la victòria en el pròxim partit de Lliga contra l'Atlètic de Madrid aquest dimarts a les 21.00.