Leandro Cabrera: "L'afició és lliure de xiular qui vulgui"
L'Espanyol ha començat la temporada com un tro. Sovint la imatge de la graderia és la de l'eufòria desbordada. Els números conviden a somiar en gran. I aquí és on Leandro Cabrera, un dels capitans i veus autoritzades per jerarquia i veterania, pren la paraula amb una reflexió demolidora:
"La diferència entre dir que jugaràs a Europa i jugar a Europa és abismal. Encara no és l'objectiu. Tant de bo els 42 punts ens quedin curts i ens passem de llarg, però, ara per ara, Europa no és l'objectiu. Per jugar-hi s'ha d'aconseguir; no n'hi ha prou de dir-ho."
Lele Cabrera ho té claríssim: l'Espanyol és un equip d'autor. I aquest autor té nom i cognom: Manolo González.
"Rotundament sí. Ara mateix crec que som el que l'entrenador vol i sortosament els resultats ens acompanyen, no és només una qüestió de sensacions."
I quina és la força de Manolo González, quin és el seu mèrit? Aquí, Cabrera tampoc no dubta:
"És la seva manera de comunicar-se amb nosaltres, és la seva honestedat. Hi ha tot un seguit de coses amb què no combrega, i no combrega ni amb el Kike ni amb mi, que som els més veterans, ni amb els més joves. Això sí, tots tenim bona relació amb ell encara que sap perfectament quan ha de treure el fuet, i el treu molt bé."
Parlant del tarannà del tècnic, Cabrera no pot evitar riure quan recorda l'episodi viscut al vestidor del Coliseum. El Lele va marcar el gol de la victòria contra el Getafe i Manolo González va abraçar-lo mentre li deia: "Que gran que ets, com t'estimo, uruguaià."
"L'estima és mútua, però jo sé que el dia que m'hagi d'aniquilar ho farà. No passa res, jo l'hi respectaré."
I respecte és el que demana Cabrera en el que serà el retorn del porter Joan Garcia a l'RCDE Stadium al derbi del 3 de gener:
"L'afició és lliure de xiular qui vulgui, però sempre s'ha d'actuar des de la prudència i sobretot pensant que el club no en pot sortir perjudicat. Amb la marxa del Joan, l'Espanyol va ingressar uns diners que van anar molt bé per reforçar la plantilla, per tant, millor no perjudicar el club."
La gran temporada i el gran encert amb el fitxatge del porter serbi Dmitrovic, la solidesa defensiva, però, sobretot, la pilota parada són els culpables de l'excel·lent rendiment dels blanc-i-blaus aquesta temporada. Interessantíssima reflexió del Lele al voltant de l'estratègia:
"La pilota parada és el moment en què un equip pitjor pot guanyar-ne un de superior, perquè aquí no val la possessió, no val ser el més ràpid, ser el més tècnic. La qüestió és que la pilota vagi ben dirigida, i tu has d'entrar amb tot i guanyar només una situació."
I qui són els artífexs d'aquesta font de generar punts aquesta temporada?
"Des que l'Edu Expósito va tornar, estem marcant més gols, sincerament, però aquí s'ajunta tot. El treball de Gerard Garrido, l'estrateg de l'staff, el bon peu de l'Edu i que al final si no hi vaig jo hi va el Kike, el Miguel Rubio o el Pere Milla, que remata sense mirar la pilota i marca gol..."
Parlant de Pere Milla, Cabrera desvela que en l'acció del gol al Coliseum, el davanter lleidatà li va aconsellar que rematés de cap des de baix: "Li vaig fer cas, vaig rematar exageradament des de baix i vaig marcar. El Pere em va felicitar i els companys em van donar més de cent bufetades per celebrar el gol."
Leandro Cabrera va arribar a l'Espanyol al mercat d'hivern del 2020 i admet trobar-se en un dels seus millors moments des que va arribar, però riu quan assenyala que "és millor no creure-s'ho gaire perquè tot es pot girar en contra". Si arriba als vint partits renovarà automàticament per una temporada:
"Em queda ben poc; tant de bo compleixi aviat i bé els partits que em queden per renovar automàticament. Com més temps estigui a l'Espanyol, millor. Soc molt feliç aquí."