L'escut no es toca o quan les aficions s'enfronten amb el màrqueting

El guió acostuma a repetir-se. La directiva o consell d'administració d'un club presenta una versió nova de l'escut i una part important de l'afició fa sentir la seva disconformitat. A l'Estat, dos dels redissenys recents més polèmics han estat els dels escuts de l'Atlètic de Madrid i el del Valladolid. I en tots dos casos la proposta ha estat tombada amb claredat en sengles consultes populars, sempre en favor de l'escut immediatament anterior.

El sainet dels blanc-i-violetes s'ha acabat aquest dilluns. Els abonats del club del José Zorrilla han votat en massa per recuperar l'emblema vigent des de 1962. De les prop de 14.000 persones que han donat la seva opinió, unes 12.000 s'han oposat al canvi. O, cosa que és el mateix: només el 8% del cens han donat suport a un escut que perdia la corona de llorer, els castells i minimitzar la corona. Tampoc va ajudar que la dissenyadora es mofés de les crítiques en aquest vídeo:

Una altra massa social que es va enfrontar al màrqueting d'avantguarda va ser la de l'Atlètic de Madrid. El 88% dels socis i sòcies "colchoneros" van votar el passat estiu a favor de recuperar l'antic escut de cara a la temporada vinent. El blasó que hauran lluït de forma efímera Griezmann, Morata i companyia pretenia inaugurar una etapa amb un disseny menys rectilini i que canviava el verd del l'arboç pel blau.

Val a dir que hi ha aficions que han interioritzat l'evolució de l'escut com un salt natural que reflecteix el pas del temps i els seus valors. El Girona va prescindir de la corona per arrodonir l'escut amb què està internacionalitzant la seva marca. O un dels casos més trencadors, el de la Juventus, capaç d'apostar per una doble J per crear una nova identitat visual i deixar enrere els últims vuits escuts ovalats que van identificar la "Vecchia Signora".