L'esquí de muntanya, pendent dels vaivens olímpics

Amb 12 hores de diferència, Queralt Castellet es penjava al coll la plata olímpica en els Jocs de Pequín i Oriol Cardona, la d'or en els Europeus de skimo, modalitat esprint, disputats a Boí Taüll. Victòria sobrada, exhibició en majúscules, amb un premi infinitament menor.

L'equí de muntanya serà olímpic d'aquí a quatre 4 anys a Milà-Cortina. Si hagués estat disciplina olímpic a Pequín, Oriol Cardona es veia ja amb la medalla penjada al coll.

Oriol Cardona, esquiador de muntanya: "Si haguessin sigut ara, sí. Estic en un bon moment de la temporada i si just hagués coincidit ara, sí. Però això és fer hipòtesis, i de ficcions no se'n viu."

Jordi Canals, secretari general ISMF: "L'esquí de muntanya estarà ara a Milà-Cortina com a esport olímpic de ple dret. La gran incògnita és si estarem al 2030 o no; això no ho sap ni el president del COI. També depèn molt de la ciutat on es faci."

Sapporo o Salt Lake City. El Japó o els Estats Units. Zero o molt poc interès en l'esquí de muntanya. Barcelona-Pirineus, en canvi, sí que ho demanaria com a disciplina olímpica en cas de presentar candidatura perquè hi ha tradició, hi ha planter, i, per tant, possibilitats reals de resultats que caldria treballar bé.