L'incert futur de les canyelleres al futbol, entre la tecnificació i el minimalisme
Si un futbolista surt al camp sense canyelleres, veu la targeta groga immediatament. Igual que la samarreta de mànigues, els pantalons o les mitgetes, aquesta peça que té la missió d'evitar greus lesions de tíbia és obligatòria. Si més no, de moment.
Durant anys la notícia va ser l'evolució del material d'aquests protectors. Del plàstic es va passar a la fibra de carboni, però, darrerament, l'hàbit d'algunes estrelles d'anar encongint i estovant la mida i el material de les seves canyelleres, ha fet sorgir el debat sobre el seu futur. Una tema que agafa volada just quan semblava que havien de ser uns perfectes aliats de l'ús de la tecnologia al futbol.
El 2022 van aparèixer les que es van considerar les primeres canyelleres intel·ligents, implementades per equips de la Lliga com l'Osasuna o el Cadis. La barreja de protector de cames i dispositiu capaç de captar dades de rendiment i esforç de l'esportista resulta estimulant per a alguns clubs. En el cas del futbol femení, a més, poden resoldre les molèsties que provoquen els pulsòmetres o GPS de pit.
En paral·lel, però, noms mediàtics com els matalassers Memphis, el més minimalista, i Llorente, usuari de petites fibres de carboni fetes a mida, o l'extrem del City Grealish, només porta espuma sota les mitges, redueixen les canyelleres a la mínima expressió. També Insigne o Dybala ensenyen els bessons. Acostumats a entrenar sense elles, prefereixen disputar els partits amb mitja canya descoberta.
Pot ser una barreja de comoditat o falta de sensació de perill, però el cert és que, mentre el reglament els ho permeti, caldrà anar seguint la increïble història de la canyellera minvant.