La USAP en crisi: un divorci a tres bandes
L'estadi Aimé Giral es transforma per costum en una caldera cada vegada que la USAP hi juga. Aquest any, però, les graderies no s'omplen i els aficionats que encara mantenen un bri d'esperança marxen de pressa cap a casa sense fer tercer temps per evitar la vergonya de la derrota. L'equip perpinyanès, que la temporada passada ja es va escapar per poc del descens, està protagonitzant una de les seves pitjors arrencades al Top-14, la màxima categoria del rugbi francès, amb 7 derrotes en les 7 primeres jornades.
És difícil trobar un únic factor que expliqui el mal començament de campionat dels arlequinats. El cas és que l'equip no troba la manera de revertir la dinàmica negativa, ni tan sols amb canvi d'entrenadors, i els seguidors estan desesperats. Tant, que en alguns casos han deixat anar la seva ira cap als mateixos jugadors. Atacs als mitjans i a les xarxes socials, esbroncades al camp... el sud-africà Tristan Tedder, mig d'obertura de l'equip, admetia en roda de premsa que a la majoria de jugadors els costa assimilar el nerviosisme afegit que els genera la situació:
"És complicat gestionar les crítiques constants en el món actual, a les xarxes socials, als diaris. És molt fàcil dir les coses rere una pantalla i hi ha nois de l'equip que ho viuen molt malament. Jo miro de protegir els jugadors, però sabem que la solució és respondre al camp"
Una situació complicada que, segons va admetre Tedder, afecta la seva vida personal:
"No ho visc gens bé. Torno a casa i no surto a passejar per la ciutat, ni vaig al restaurant perquè la gent sempre té aguna cosa a dir-te. Què faig amb la meva vida? Jo també vull viure. Però és igual on vagis, sempore hi ha algú disposat a dir-te alguna cosa (...) És mot complicat. Tenim una feina que ens apassiona, però també té moments delicats. La gent a vegades oblida que som persones com ells".
L'atac de sinceritat de Tedder, just abans de la setena derrota seguida de l'equip, era un capítol més d'un divorci entre seguidors, per una banda, i els jugadors i la institució per una altra. La setmana passada, la USAP es va reunir amb els principals grups d'animació per demanar-los un comportament respectuós amb els jugadors propis i els adversaris, un consum responsable d'alcohol i respecte cap a les decisions arbitrals. La iniciativa té fins i tot un eslògan -fúria, sí; respecte, també- que es va mostrar per primera vegada davant del Bordeus.
Els esforços per calmar l'ambient al voltant de l'equip, però, no van propiciar una reacció al camp: la USAP va tornar a perdre (12-27) i continua enfonsada a la classificació.