El Madrid exhibeix una resiliència descomunal en un duel antològic (4-3)
Poques coses són més plaents per a un seguidor del Madrid com alimentar, un partit rere l'altre, la frustració dels qui desitgen una derrota que fa temps que no arriba. Amb Ancelotti o amb Zidane, els blancs es disfressen d'hidra, o de T-1000, el robot malvat de "Terminator 2", i sempre resisteixen, encara que el rival es mostri tàcticament superior. I aquesta virtut, per enèsima vegada, manté amb vida l'equip blanc, després d'un vendaval del Manchester City, que ha sotmès el seu rival durant bona part del partit, però que s'ha vist penalitzat per tres errors, incloent-hi unes mans barroeres de Laporte. L'interrogant de cara a la tornada és com hi arribarà psicològicament l'equip de Pep Guardiola, després de guanyar per només un gol un partit en què podria haver estripat l'adversari. En tot cas, ha estat un partit antològic.
Ancelotti va despistar ahir amb la possibilitat de jugar amb només dos davanters; ha endarrerit Kroos a la posició de 4 i ha alineat Rodrygo al costat de Benzema i Vinícius. Guardiola ha recuperat Stones, a qui ha ubicat al lateral dret, i ha alineat l'onze més ofensiu possible, amb De Bruyne, Foden, Mahrez, Gabriel Jesus i Bernardo Silva.
En un estadi no especialment intimidatori, les eines que té el City per estabornir els rivals des del principi són estrictament futbolístiques. Molts conjunts comencen els partits fingint una pressió alta, pocs l'executen com a dogma de fe i tenen, a més, l'encert de marcar en la primera rematada entre pals. Malgrat que Ancelotti havia assenyalat a la prèvia que s'estarien "mirant com el Manchester City té la pilota", la rereguarda blanca ha contemplat com De Bruyne traçava una diagonal esmolada per culminar, de cap, una jugada precisa de Mahrez (1-0, 2').
Un guió imprevist i que ha destarotat els blancs, desorientats, flàccids, superats, prou innocents per concedir el segon gol local en la segona arribada clara dels blau cel: centrada de De Bruyne des de l'esquerra i rematada de Gabriel Jesus, amb control previ, davant d'un Alaba generós (2-0, 11'). Físicament i tàcticament, no hi havia color. El Madrid ha encaixat dos gols en onze minuts per primer cop des que la Copa d'Europa s'anomena Champions.
Els blancs, però, són un equip felí, tant per la capacitat de repel·lir setges per sorpresa com per les vides de què disposen en un partit. Quan han pogut imitar la pressió alta dels locals, han posat Éderson nerviós i han habilitat Benzema i Vinícius; el brasiler ha disposat de la primera dels blancs (17'). El Madrid feia la impressió de despertar-se, però la perfecta mecànica dels contraatacs del City duia a pensar si Guardiola no havia previst, també, una situació similar. Mahrez ha triat la pitjor opció en voler rebentar una pilota, mentre l'esperava un company sol a l'altre pal (26'), i Foden ha fet passar prop de la soca del pal una pilota que De Bruyne li havia servit de manera inversemblant (28').
Els "citizens" s'acostaven a la sentència, però el Madrid recuperava terreny; i això sempre és mal negoci. Després d'un cop de cap d'un especialista com Alaba, a centrada de Benzema (29'), una recuperació als tres quarts de Modric ha habilitat Mendy per despatxar una centrada que el descomunal "9" madridista ha rematat de volea per firmar el seu 40è gol de la campanya (2-1, 33'). Han estat minuts de suspens per al City; Rodrygo ha posat a prova Éderson (35') i Stones, que ha volgut forçar, ha hagut de ser substituït per Fernandinho (36'); però els de Guardiola han aguantat fins al descans.
Qui no ha resistit ha estat David Alaba, un altre dels dubtes per problemes físics abans del partit. L'ha rellevat Nacho, que ha vist de ben a prop com una badada de Militâo deixava sol Mahrez en la primera jugada del segon temps. La fortuna que, segons Guardiola, el Madrid no té s'ha tornat a manifestar en un moment clau; l'algerià ha rematat al pal i Foden, en la segona opció, ho ha fet al cos de Carvajal (46'). Però tot i tenir un escenari fins i tot propici, els espanyols han tornat a pagar una sortida tèbia. Un regal de Mendy ha permès una cavalcada de Fernandinho (relleu de Stones) per la dreta, i la quirúrgica centrada del brasiler l'ha rematat de cap Foden a plaer (3-2, 47').
De nou, sensació de superioritat; de nou, olor de carnassa; de nou, subestimació de la monstruosa capacitat de supervivència que caracteritza la història del Madrid, contra la qual, en paraules de Guardiola, "no es pot competir". Fernandinho s'ha deixat fer una sotana amb un moviment pèlvic de Vinícius, Benzema s'ha ocupat dels centrals i el brasiler s'ha trobat pista lliure abans de batre Éderson (3-2, 51').
S'ha replicat el guió del primer temps i el City ha intentat nedar i guardar la roba. No hi ha hagut ensurts fins una estranya rematada de Laporte a centrada de Zintxenko (67'), però en la següent opció, els de Guardiola han pagat el Madrid amb la mateixa moneda. La rereguarda visitant s'ha quedat gèlida esperant la senyalització d'una falta de Kroos a De Bruyne i Bernardo Silva s'ha deixat d'històries i ha enviat una fuetada a l'escaire (4-2, 73'). De nou, els "citizens" es veien amb el partit coll avall, i un cop més, han tornat a tenir l'oportunitat de tancar-lo en una acció individual de Mahrez (76').
Però un quart d'hora és una eternitat per a un equip acostumat a l'escapisme més inversemblant en situacions límit; en aquest cas, el truc han estat unes mans dins l'àrea de Laporte, que ha saltat a una pilota aèria com si fos un espantaocells (81'). Benzema l'ha transformat de Panenka: només li ha faltat treure la llengua i exhibir un cartell on es llegís "al Bernabéu, ja sabeu què us passarà". El Madrid és, en escenaris com el d'avui, un equip únic.