Marta Xargay confessa que no era feliç jugant a bàsquet
Fa deu dies que ha pogut reobrir la botiga de moda que regenta amb la seva mare al centre de Girona. La pandèmia, com a la majoria de comerciants, li ha portat molts maldecaps, però li ha servit per reflexionar i decidir que era moment d'aparcar la seva principal professió.
"Quan vaig tornar de Rússia al gener ja portava molt desgast mental. I durant aquest dos mesos de confinament ha estat quan he trobat la tranquil·litat i he deixat de patir. Moltes companyes d'equip tenien moltes ganes de jugar i a mi tornar a les pistes em generava angoixa."
Tampoc la tornada a l'Uni Girona al gener, després d'una dècada donant voltes per Europa i els Estats Units, havia solucionat el problema. La gironina acumulava un desgast físic i sobretot mental que ja no li permetia gaudir del bàsquet. Un desgast que ve de lluny.
"Recordo l'any dels Jocs Olímpics de Rio, que vaig començar jugant a Praga. Després a l'estiu preolímpic, WNBA, Jocs i tornada a Phoenix per acabar la lliga nord-americana. I encara tornar a Praga a finals d'any. Amb el Dinamo de Kursk he fet viatges amb tren duríssims. I aquí a Girona primer voles, però després has d'agafar furgonetes per arribar als llocs. En el bàsquet femení no tenim tantes comoditats."
Amb 29 anys, 3 eurobàsquets, una plata olímpica, un plata mundial i una Eurolliga, veurem si l'adeu és temporal o definitiu.
"Ara estic molt immersa en la botiga. Aquests anys se n'ha estat cuidant la meva mare, i jo des de la distància. Vull fer créixer el negoci, la moda és una de les meves passions. Venir aquí és un moment de relax, calma i il·lusió. Pot ser que al novembre tingui ganes de tornar a jugar, o pot ser que digui que s'ha acabat."