Martín Montoya surt del túnel: "Ho veus tot negre, però soc un pencaire"
El calvari de no comptar per al teu entrenador. Aquesta temporada a Martín Montoya li ha tocat viure l'ostracisme al Betis, on portava sis mesos sense jugar. Pellegrini l'ha relegat a ser el tercer en la posició de lateral dret, darrere de Sabaly i Aitor Ruibal, però contra l'Espanyol, la lesió del francès i la sanció del manresà li van obrir les portes de la titularitat. Al final del partit no va reprimir les emocions:
"Em vaig posar a plorar per això, perquè sabia que jugaria, per la molta pressió que tenia pensant com sortiria el partit. Volia donar bona imatge, sentir-me futbolista i fer-ho bé. Els companys m'han donat suport aquest temps i l'afició també, per això l'emoció al final."
Tot i l'experiència que li donen els 32 anys, i haver passat per grans entitats com Inter de Milà, València o Brighton, el defensa format a la Masia se sentia com un novell.
"Quan no jugues ho veus tot negre, però soc un pencaire."
El de Gavà, qui Guardiola va fer debutar a l'elit fa 12 anys, no oblida els seus orígens humils. Aquest cap de setmana contra l'Osasuna, les circumstàncies li donaran una segona oportunitat, celebrada pels seus companys, que, a través de les xarxes socials, li han mostrat la seva admiració per la perseverança demostrada en els darrers mesos.