Míchel a Moncho: "Sempre he dit que la cultura esportiva del bàsquet és millor que la del futbol"
Míchel i Moncho s'han trobat per compartir una estona i parlar de l'esport i de la vida. El de Vallecas i el compostel·là, entrenadors del Girona FC i del Bàsquet Girona, han mantingut una llarga conversa en català, i és que per als dos és important integrar-se allà on van. Amb la llengua, la cultura i la manera de viure. I sense cap dubte ells dos ho han fet a Girona.
Una conversa distesa en què Míchel ha lloat la cultura esportiva del bàsquet:
Sempre he dit que la cultura esportiva del bàsquet és millor que la del futbol. La gent del bàsquet està com més preparada. En canvi, el futbol és més de carrer i a vegades la cultura no és la millor.
Per Moncho té part de raó, però realment el futbol ha canviat molt en els últims anys: "Aquesta distància ha millorat. Avui hi ha molta feina i molta preparació també en el futbol."
Tots dos van arribar a la ciutat catalana amb l'objectiu de millorar els resultats dels seus respectius equips. Pels dos ha estat una molt bona experiència. Míchel ha destacat els cinc anys que porta a Catalunya:
Aquests anys han estat espectaculars, no només en la part esportiva, sinó també en la personal. Dins i fora del club he tingut una vida increïble. La gent quan et vols integrar t'ajuda i és el que has de fer, adaptar-te on estiguis.
Moncho és de la mateixa opinió
La nostra feina és molt exigent però quan tens la sort de trobar-te una ciutat i una gent maca tot és més fàcil. I això que és un repte aprendre una nova llengua a la nostra edat
Per Moncho i Míchel és vital l'efecte equip i la confiança dels jugadors cap a l'entrenador i a l'inrevés. Perquè una sola persona no pot aconseguir res, ha de ser una feina d'equip i en què tothom vagi en la mateixa direcció.
A l'entrenador de futbol no li agrada l'efecte piramidal:
Per mi tots estem en el mateix nivell. De piràmides només m'agraden les d'Egipte. No pot ser difícil poder parlar amb el teu entrenador, això no m'agrada. Tot i que és cert que hi ha unes línies vermelles que s'han de respectar, però tenint en compte que som un equip.
Un dels temes que han discutit ha estat l'ego en el bàsquet i en el futbol. Míchel creu que és molt més habitual en els futbolistes:
Perquè moltes vegades és més individualista. L'afició creu en un jugador en concret, que és molt top. En el nostre cas, per exemple, Ounahi, i no veuen el que fan altres jugadors. I això provoca que cada jugador vulgui destacar individualment. I nosaltres, en privat, ens hem d'esforçar perquè no ho vegin així.
Moncho està d'acord en la manera de veure-ho, però sí que ha afegit:
Sempre cal tenir una mica d'ego, però per millorar, per ajudar l'equip, mai per estar per sobre de ningú.
En el bàsquet potser no es nota tant, però per Míchel, en el futbol, moltes vegades és complicat.
Per tots dos és molt important la relació que estableixen amb els seus jugadors, i és que són una família. De fet, passen més temps amb ells que amb ningú altre. I tots dos tenen clar que una cosa és l'entrenador i l'altra la persona. Míchel destaca que "jo mai canviaré, la meva relació amb ells sempre serà igual, la canviaran ells amb mi, si juguen o no ho fan". I Moncho afegeix que "els meus problemes són amb el pivot, amb el base... però mai amb la persona, mai és una cosa personal".
Han acabat mirant el futur dels seus equips. Per a Míchel ha estat una temporada dura en l'àmbit esportiu, però està convençut que aconseguiran l'objectiu de seguir a Primera. Moncho està en una millor situació, amb una molt bona temporada, tot i que ell pensa en el dia a dia i ja es veurà on poden arribar.