Mireia Benito: la feina invisible que sosté les aspirants al Tour
"A nivell de resultats ens hem de fixar en un sol resultat. En el nostre cas, la líder única i absoluta és la Kim"
"El meu paper aquí és estar en suport seu al 100%, estar on estigui ella davant del pilot i encarregar-me de baixar al cotxe, agafar bidons, aigua, gel, el que faci falta i portar-l'hi"
"Evidentment, no vinc a buscar els meus resultats individuals perquè el meu objectiu és que ella estigui coberta amb totes les necessitats perquè és la corredora més forta del nostre equip"
Així resumeix Benito la seva missió al servei de la líder de l'equip, Kim Le Court. Per això, les sis companyes treballen perquè la seva referència no hagi de preocupar-se de res més que de pedalar.
L'esforç invisible
Benito forma part d'un col·lectiu de ciclistes capaces de sacrificar qualsevol opció personal perquè una companya pugui mantenir viu el somni de vestir-se de groc. Una feina invisible, sovint sense recompensa individual, però imprescindible perquè les grans favorites continuïn lluitant per la victòria final
El millor exemple del paper d'una gregària es va veure a l'etapa de dijous, camí del Mont Ventor. Le Court patia des dels primers quilòmetres i una caiguda va fer un tall al pilot quan la líder de l'equip era a la part del darrere. Va ser llavors quan Benito va assumir la responsabilitat de reaccionar en qüestió de segons:
"La meva feina va ser posar-me al davant i anar al límit per intentar reentrar al grup"
Al màxim del seu esforç, Benito va treballar perquè Le Court recuperés contacte amb el grup principal. Després va repetir el mateix exercici per ajudar una altra companya, Urska Zigart. El resultat va ser evident per a les càmeres: a 16 quilòmetres de meta, Benito ja anava completament al límit. "Un cop vaig fer això, ja vaig acabar de rebentar", ha admès. Lluny de considerar-ho un fracàs, la catalana ho interpreta com una missió complerta:
"Jo estava totalment satisfeta. Era la feina que havia de fer en el moment que l'havia de fer."
Decisions a 200 pulsacions
Benito explica que, tot i les indicacions des del cotxe de l'equip, les ciclistes són qui perceben en directe què està passant al pilot. "S'han de prendre decisions molt ràpides", afirma.
Això significa reaccionar enmig del caos d'una caiguda, interpretar l'estat físic de les companyes i calcular si val la pena gastar totes les energies per salvar una situació compromesa. Tot plegat, amb el cor disparat i sense marge per a l'error.
La ciclista també ha destacat l'enorme evolució del nivell del ciclisme femení, on la professionalització dels últims anys ha transformat completament el panorama.
"Hi ha hagut un canvi brutal en els últims, jo diria tres anys, sobretot. Estem veient que a nivell de recursos, a nivell logístic, a nivell de material, a nivell de recursos també."
"Tenir el suport que estem tenint a les carreteres és una cosa que ens motiva de manera brutal i aquesta motivació per ser millors ens està conduint a uns nivells de ciclisme femení inèdits"