Mor als 74 anys José Ángel de la Casa, un "Señor" narrador

El periodista José Ángel de la Casa ha mort aquest matí a Madrid als 74 anys, com a conseqüència de les complicacions derivades de la malaltia de Parkinson que tenia des de feia més de vint anys. De la Casa ha mort a l'hospital madrileny de Puerta de Hierro, on va ingressar aquest diumenge a la nit, segons informen diversos mitjans.

Nascut el 1950 al petit poble castellà de Los Cerralbos, a la comarca de Talavera de la Reina, De la Casa va ser "cocinero antes que fraile", com es diria al seu país. Va combinar els estudis de Periodisme amb la pràctica activa del futbol, i va arribar a ser un bon jugador de Tercera Divisió (quan encara no hi havia Segona B) amb el Talavera, fins al punt que va rebre una proposta del Rayo Vallecano, llavors a Segona. Però una greu lesió de genoll i la possibilitat d'ingressar en una altra plantilla ben diferent, la de Ràdio Nacional d'Espanya, van fer que, el 1974, abandonés el futbol i es concentrés en el periodisme.

De la Casa assegurava haver après de Juan Antonio Fernández Abajo, Héctor Quiroga, Antolín García i Juan José Castillo. Es va incorporar a TVE relativament aviat, el 1977, i va estar dos anys comentant atletisme fins que el 1979 va narrar el seu primer partit de futbol. Mai va abandonar l'estil clàssic de TVE i la resta de televisions públiques europees, totalment oposat a l'actualment dominador: sobrietat, sense grans oscil·lacions de to i amb un coneixement precís del joc. Una de les seves millors locucions va ser la del fabulós gol de Marco van Basten a la final de l'Eurocopa del 1988, entre els Països Baixos i la Unió Soviètica. De la Casa identifica perfectament els participants, s'admira de la bellesa del gol sense necessitat de disparar el volum de la narració, rememora els detalls de la jugada i aporta un apunt estadístic al final.
 

A De la Casa, ni li agradava cridar ni hi estava habituat. Per això, el seguit de galls que va deixar anar quan Juan Señor va marcar, contra Malta, el gol que classificava Espanya per a l'Eurocopa del 1984, van acompanyar-lo durant tota la seva carrera i van esdevenir motiu, fins i tot, de paròdia. José Ángel de la Casa va narrar, entre altres esdeveniments, sis Jocs Olímpics i sis Mundials de futbol. Va guanyar un Premi Ondas el 1998 i va veure, tot i que ell no ho volia, com els seus fills li seguien els passos en el món del periodisme. El gran, Juanma, és narrador a Movistar i manté, malgrat l'ambient contrari, l'estil que va defensar el seu pare.

Curiosament, De la Casa hauria pogut acabar a Canal+ el 1990, perquè Alfredo Relaño el tenia com a objectiu número 1 per encapçalar les retransmissions de futbol a la cadena de pagament; però el locutor manxec va decidir quedar-se a TVE davant la imminent perspectiva de cobrir els Jocs Olímpics de Barcelona.

Amb la mort de José Ángel de la Casa, s'apaga una de les últimes veus de l'última gran fornada de comentaristes europeus de futbol que van impartir mestratge des de les televisions públiques d'estat: John Motson, Thierry Roland, José Félix Pons, Bruno Pizzul (mort fa just dos mesos), José Ángel de la Casa. Un "Señor" narrador.