Núria Castan: el "miracle" de sobreviure a una allau
Va passar el 4 d'abril. No hi ha ferides físiques, però la recuperació mental encara continua. L'snowboarder d'Almoster Núria Castan va caure arrossegada durant 400 metres de desnivell i va quedar colgada de cap per avall durant 10 minuts. Un temps en què Castan va intentar lluitar contra la neu i, davant la impossibilitat de fer-ho, va arribar a perdre el coneixement i pensar que també perdia la vida.
Ha estat com tornar a néixer. Em vaig quedar cap per avall i no em podia moure. Només podia moure dos dits de la mà i vaig intentar escavar i cridar durant un minut. Després d'un minut, va arribar la calma. Vaig assumir que, si en deu minuts no em venia ningú a rescatar, m'acabaria morint.
Una protecció per als ulls i l'orina
Castan ha parlat per primera vegada d'aquesta experiència a "Tot es mou" de TV3. Ha explicat dos detalls que la van ajudar: una protecció ocular i el fet d'orinar al cap de poc d'estar atrapada:
No podia gairebé respirar i em va ajudar una protecció pels ulls que portem sota el casc. Aquesta protecció va impedir que m'entrés neu a la boca. Si no, no hauria aguantat. El fet d'orinar ho vaig agrair. És calent, m'havia refredat molt ràpid i no sentia el cos. Orinar em va ajudar. Però em vaig desmaiar i no recordo res del rescat.
Castan ha destacat que ja ha recuperat la mobilitat de dos dits que es van congelar i que està fent una rehabilitació mental després de l'incident. La rider reconeix que valora les coses petites del dia a dia i un fet aparentment tan petit i imprescindible, com el fet de "poder respirar".